Casa Casanovas
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres, de planta baixa, dos pisos i terrat. S’emplaça en la cantonada que dona a la plaça, on té el tram de façana més llarga, i al carrer Montserrat. La composició de la façana es basa en el llenguatge de l’eclecticisme. A la planta baixa s’obren portals amb motllures sobre un sòcol, per accedir al local comercial.
Al pis principal destaca la balconera sobre la plaça i el balcó en angle que enllaça la plaça i el carrer Montserrat, tots dos amb llosana motllurada i decorats amb baranes de ferro forjat que repeteixen el mateix model que altres cases de la plaça.
Al segon pis les obertures s’individualitzen amb balcons més petits o balcó ampitat en el cas del cos de la cantonada. Aquest cos queda emmarcat a nivell de planta baixa per muntants que assenyalen els límits de la crugia. Totes les obertures de l'edifici estan emmarcades amb motllures d'aire neoclàssica, que es repeteix també a la cornisa.
La façana del carrer Montserrat, segueix les mateixa línia, però ha patit canvis respecte al projecte inicial a causa de l’obertura de finestres noves.
La casa té un gran valor simbòlic, per ser la casa natal de Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), nomenat president del Parlament de Catalunya l’any 1933. Una placa a la façana testimonia aquest fet.
També és coneguda com a Cal Milà.
Història
Aquest immoble es construeix en el moment que es defineix aquest espai urbà. Partint del nucli més antic, s'havia format una primera agrupació de cases al voltant del què acabaria sent el carrer Montserrat, documentades ja l’any 1816. A partir d'aquí, el carrer anà creixent al llarg d'un camí. El 1863, Jaume Mir demanà urbanitzar els terrenys adjacents amb el carrer Montserrat amb el propòsit de fer una plaça que ja s'havia començat a perfilar amb cases, com cal Milà.
Felicià Sallent i Pujador, mestre d'obres, treballà sobretot a Vilafranca on exercí també com a Director de camins veïnals. A Sant Sadurní fou responsable de moltes cases del carrer Montserrat (POUM, 2010).
L'obra fou encarregada per Josep Casanovas, que provenia d’una família propietària de cal Milà de Lavern (Subirats). A la segona meitat del segle XIX ja viuen a Sant Sadurní. Alguns membres de la família tenen vocació política i dos d’ells serien d'alcaldes de la vila, mentre un altre dels seus descendents, Joan Casanovas i Maristany (1890-1942), seria nomenat president del Parlament de Catalunya el 1933. Llicenciat en dret, Joan Casanovas exerciria d'advocat obrer en els difícils anys vint. El 1934 seria empresonat amb la resta del govern a causa de la proclamació de l'estat català. El 1936 tornà a exercir el càrrec fins que l'esclat de la guerra l'obligà a exiliar-se a França, on moriria (POUM, 2010).
Bibliografia
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 49.
