Casa Esclasans
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres, de tres crugies, amb planta baixa i dos pisos. El projecte inicial era d'una casa de planta baixa i pis, amb la crugia central lleugerament més elevada. El 1902 s'hi afegí un nou pis, mantenint la diferència d'alçada a la crugia central (POUM, 2010).
La composició de la façana es presenta simètrica en un eix vertical per cada crugia. A la planta baixa es trenca la simetria, ja que originalment tota la planta era de doble alçada (com mostra la magnitud del portal central) però les reformes posteriors la van dividir en dos pisos, que mostren obertures més modernes poc integrades estilísticament a la resta de l’edifici.
El portal central presenta arc de mig punt decorat amb importes i amb la data inscrita de "1883". La planta primera central concentra les obertures amb balcons, amb volada a la crugia del mig i amb cartel·les clàssiques, i balconeres ampitades als laterals, totes amb baranes de ferro de fosa. El remat de les obertures d’aquest pis es resol amb entaulaments que imiten l’arquitectura clàssica i dues cornises laterals amb respiralls separen aquest pis del superior.
El segon pis es caracteritza per les obertures tripartides en cada crugia, d’arc de mig punt i imitant pilars clàssic amb impostes, El cos central de l’edifici s’emmarca també amb aquest tipus de pilar, i es corona amb un capcer semicircular. Tota la decoració beu del llenguatge eclèctic.
També és coneguda amb el nom de Cal Notari.
Història
La casa es construeix en la primera fase d'urbanització del carrer Diputació, tot just l'any que la Diputació de Barcelona obre la carretera de La Llacuna a Sant Boi i construeix el nou pont d'accés a la carretera i a l'estació.
La construcció de la casa és obra de dos arquitectes: Ubald lranzo obtingué el títol d'arquitecte el 1879 i treballà a Sant Sadurní com a arquitecte municipal entre 1882 i 1900. Posteriorment, fou cap de l'oficina d'Urbanització i Obres de l'Ajuntament de Barcelona. Eugeni Campllonch (1870-1950) exercí com arquitecte sobretot a Vilafranca, i només puntualment a Sant Sadurní (POUM, 2010).
Bibliografia
ROSSELLÓ, Joan (1978). Fitxes del Patrimoni Arquitectònic a l'Arxiu Històric d'Urbanisme, Arquitectura i Disseny del COAC.
ROSSELLÓ, Joan (1978). “L'arquitectura de l'eclecticisme i el modernisme a Sant Sadurní d'Anoia", a Fires i Festes, 1978.
SOLANS, Joan Antoni (2010). POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 50.
