Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa d'habitatges que ha conservat en la façana elements de la construcció gòtica originària, probablement dels segles XV-XVI.
És de planta rectangular, entre mitgeres. La façana és molt estreta, amb un únic eix de buits. Consta de planta baixa i dues plantes pis, amb coberta de teula àrab. Ha estat sobrealçada i acabada amb ràfec modern.
La façana és plana, amb l'arrebossat repicat deixant a la vista el mur de maçoneria. El portal de la planta baixa té llinda de fusta recolzada sobre brancals de pedra. A la primera planta destaca una finestra gòtica geminada. És acabada amb sengles arquets trevolats sobre impostes amb tres rosetes cadascuna. La columneta central presenta un capitell decorat amb motius vegetals. L'obertura del pis superior, de factura recent, és de forma apaïsada i sense ornamentació (CUSPINERA et alií, 2001).
Altres denominacions: El Quatre.
A l'arxiu municipal es conserva un expedient d'obres d'aquesta casa. Any 1958. Expedient 734/479, caixa 137.
Història
Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbui. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.
Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. En molts casos alguns elements antics han quedat com a testimonis puntuals. És el cas del finestral gòtic (dels segles XV-XVI) i del portal conservats a la façana d'aquesta casa. La resta de l'edifici ha estat transformat sobretot al segle XX.
Segons un estudi de topografia històrica de Granollers a l'edifici s'hi observen un mínim de tres fases. La primera correspon als segles XV-XVI i ve marcada per la finestra geminada gòtica de la planta noble, la situació de la qual permet veure que probablement la façana hauria estat escapçada pel costat de llevant i que hauria prosseguit cap a ponent, abans d’adossar-s’hi l’immoble núm. 2 del mateix carrer.
En un segon moment s’escapçaria la façana i, amb la construcció de l’immoble esmentat, hauria calgut refer la porta d’accés a l’edifici, centrada amb el tram de façana restant.
La tercera fase correspon a la refacció de la segona planta i el realçament de la teulada (PANCORBO et alii, 2006: 196).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GRANOLLERS, ESPAI, TEMPS (2001). Granollers, espai, temps. Granollers, Museu de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 195-196.
PATRIMONI (1985). Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
