En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal del Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer del corró, seguint el traçat del Camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer del Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer el Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del Corró en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada.
Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. En el cas d'aquest edifici es pot dir que ha mantingut força íntegra l'estructura originària, dels segles XVII-XVIII.
Segons un estudi de topografia històrica de Granollers, s'hi observen tres fases clarament diferenciades. La primera correspon a les plantes baixa i noble, amb obertures que es podrien datar als segles XVII-XVIII. La segona ve determinada per l’ampliació de les dues finestres per fer-ne balcons (1887). Finalment, la tercera correspon a la construcció de les golfes actuals, de factura molt recent i amb uns fris continu de finestrals.
Segons els expedients d'obra, el 1887 es converteixen en balcons les dues finestres del primer pis (expedient d’obra núm. 7, caixa 3). El 1904 es va obrir una finestra, sense més especificacions (expedient d’obra núm. 1, caixa 11. L'any 2000 es van fer les darreres reformes per a l’habilitació de la planta baixa com a botiga (PANCORBO et alii, 2006: 192).
