Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici d'habitatges que conserva elements de la construcció tradicional originària, probablement dels segles XVI-XVII, per bé que ha estat força modificada en reformes recents. És de planta rectangular, entre mitgeres i fa cantonada. Consta de dos cossos, el segon dels quals, situat al nord, està reculat respecte del principal, de manera que es forma una mena de queixal. Les façanes visibles són planes i arrebossades. La casa es desenvolupa en planta baixa i tres plantes pis. En general, l'edificació ofereix un aspecte de solidesa per l'escassetat d'obertures en la façana lateral.
A la façana que dona al carrer de Santa Esperança hi trobem la porta d'accés, d'arc de punt rodó adovellat. Al seu costat s'hi ha obert un accés més modern. A la primera planta hi trobem diverses finestres antigues: dues a l’angle interior de L, de petites dimensions, i una de centrada amb la porta adovellada. Les tres són de factura molt simple i acabades amb llinda plana. En una fase posterior (possiblement ja al segle XIX) s'hi haurien afegit les plantes superiors, amb un seguit d'obertures de maó avui tapiades.
D'altra banda, a la façana nord, que dona a la Porxada, es troba una altra façana, molt estreta i desenvolupada en un sol eix d'obertures. El portal i el balcó de la primera planta conserven els brancals i llindes originàries.
Altres denominacions: cal Xai
Història
Aquest carrer, com el de Santa Anna, té el seu precedent en la via romana que unia Mataró i Caldes de Montbui. Durant l’Edat Mitjana s’hi va formar un petit raval, que va quedar integrat dins del recinte murallat a finals del segle XIII o, tal vegada, a mitjans del XIV. La primera denominació del carrer era de la Roca, i la primera referència documental és de 1439. No en tornem a tenir referències fins al 1558, quan el Consell de la ciutat mana reblir-hi un pou. El 1565 hi ha notícia de la construcció d’una claveguera per desguassar les aigües pluvials d’una casa. Vora el portal de la Roca hi havia la capella de Santa Esperança, que va acabar donant nom al carrer. La muralla passava per la zona on encara es conserva el passatge dels Corredossos, que era la ronda interior. El 1852 es va enderrocar la capella de Santa Esperança (així com la de Santa Anna) per construir-les de nou al costat dels antics portals.
Amb el desenvolupament industrial del segle XIX i principis del XX Granollers es trobà immers en un procés de creixement urbà que comportà la reforma o substitució de moltes edificacions, també algunes de les que formaven part del nucli antic. És el cas d'aquesta casa, que ha estat substancialment reformada, encara que conserva alguns elements originaris.
Segons un estudi de topografia històrica de Granollers (PANCORBO et alii, 2006: 194), es tracta d'un edifici posterior als adjacents, als quals s'adossa. S'hi poden diferenciar un mínim de dues fases. La primera (probablement dels segles XVI-XVII) correspon a la planta baixa i el primer pis, que conserven encara les obertures originals: una porta i tres finestres amb llinda plana. És possible que la segona planta fos bastida també en el mateix moment, tot i que les obertures són posteriors.
La segona fase (probablement ja del segle XIX) ve determinada per l’afegitó de la tercera planta de l’edifici, moment al qual correspondrien potser les obertures de la segona planta, així com també la porta de la planta baixa oberta al costat de l’adovellada.
A finals del segle XIX i principis del XX s'hi van fer obres, tal com testimonien alguns expedients conservats a l'arxiu municipal: any1895 (expedient 31, caixa 8); any 1913 (expedient 49, caixa 17).
Segons l'autor García-Pey el sobrenom de la casa ve del fet que l'any 1900 Jaume Vallhonesta tenia botiga de carnisseria en aquesta casa del carrer de Santa Esperança, número 2, on venia carn de xai (GARCIA-PEY, 1990).
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
PANCORBO, Ainhoa; VILA, Josep M i altres (direcció de Raquel LACUESTA i Albert LÓPEZ (2006). Topografia urbana de Granollers entre els segles X i XVI. Estat de la qüestió i hipòtesi de configuració. Servei de Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona; Ajuntament de Granollers (treball inèdit), p. 193-194.
