En època medieval el recinte murallat ocupava els carrers més cèntrics del nucli antic. El carrer de Santa Anna constituïa un dels eixos principals. El carrer de Santa Elisabet sortia d’aquest eix cap al portal de Corró, al nord, on enllaçava amb el carrer de Corró, seguint el traçat del camí Ral de Barcelona a Vic. Una part del carrer de Santa Elisabet quedava dintre del recinte mural, mentre que el carrer de Corró ja quedava fora. Al llarg del segle XVI aquest eix va constituir un dels principals pols de desenvolupament de Granollers amb la creació d’un raval al carrer de Corró. Tot i això, al primer terç del segle XIV ja s’havia desenvolupat la urbanització del primer tram del carrer en estreta vinculació amb la construcció de l’Hospital dels pobres de Granollers. Al llarg dels segles XVI i XVII es va continuar la urbanització en la zona al nord de l’hospital, en aquest cas amb protagonisme de la promoció privada (PANCORBO, 2006: 88).
Al segle XIX i, sobretot, a partir del tombant de segle XX moltes edificacions tradicionals, també les que formaven part del nucli antic, van ser objecte d’un procés de reforma o substitució. És el cas de can Mayol, que entorn de 1920 fou transformada seguint més o menys la influència del corrent estètic del modernisme.
