Casa del carrer de Mar, núm. 31
Pineda de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de cos entre mitgeres, de planta rectangular i coberta de teules àrabs a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i pis.
La façana s'estructura a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures. Aquestes es concreten en una porta d'accés i una finestra a la planta baixa i un balcó i una finestra a la planta pis. Totes quatre obertures són de llinda recta i tenen un lleuger recreixement pintat de blanc que destaca sobre el fons verd de la façana.
Ha estat reformada recentment, mantenint l'essència de l'arquitectura originària, afegint-hi només un petit sòcol, pintat com els emmarcaments de les obertures. La finestra de la planta baixa té una reixa de ferro i les de la planta pis tenen persianes de llibret.
Formava part d’un conjunt d’habitatges de les mateixes característiques, del número 29 al 47. Molt reformades però que es pot apreciar la similitud als habitatges dels números 45 i 47.
Història
L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.
Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.
Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.
La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.
Bibliografia
FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.
MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.
