Casa de carrer de Mar, núm. 22
Pineda de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Antic edifici de la Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro, reformat en una casa d'habitatges. És de planta rectangular i coberta a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal. Consta de planta baixa i dos pisos.
La façana s'estructura simètricament a partir de tres eixos de verticalitat, definits per les obertures. A la planta baixa, hi trobem dos accessos, en els eixos laterals, i una finestra reixada a l'eix central. En canvi, en el primer pis destaca un balcó corregut de banda a banda de la façana, amb barana de ferro i tres accessos amb finestrals i persianes de llibret. Els tres accessos del balcó corregut es transformen, en el segon pis, en tres balcons independents, de les mateixes característiques que a la planta de sota: baranes de ferro, persianes de llibret i, també, llindes rectes. Entre les llindes de la segona planta i la cornisa, hi trobem tres respiralls que corresponen a la cambra de ventilació.
És força remarcable la diferència del tractament del parament de la façana, entre la planta baixa i les plantes superiors. A la planta baixa hi trobem un recobriment de plaques de pedra en faixes horitzontals, amb un sòcol diferenciat. A les plantes superiors, hi trobem un arrebossat llis amb quatre faixes verticals d'ornamentació en terracota de motius florals i quatre medallons, entre pis i pis. Una cornisa volada i una balustrada coronen la façana.
Dos fanals de ferro i vidre s'ubiquen entre la finestra central de la planta baixa i els dos accessos.
A la reixa de la finestra de la planta baixa hi ha les inicials "CPVA" que corresponen a Caja de Pensiones para la Vejez y Ahorro.
Història
L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.
Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.
Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.
La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.
Bibliografia
FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.
MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.
