Casa del carrer de Mar, núm. 62
Pineda de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgera de la mateixa tipologia que les seves veïnes dels números 46 a 58, amb el característic patí al davant separat de la via pública per una tanca d'obra a la part inferior i reixa de ferro a la superior. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La planta pis és una remunta de l'any 1925, amb la façana enretirada en relació a l'edifici original, deixant una petita terrassa a modus de terrat a la catalana. La resta de la coberta és a dues aigües, amb el carener paral·lel a la façana principal.
De la façana destaca la doble obertura amb arcs de punt rodó a la planta pis, amb balustrada i ornamentació de ceràmica en la intersecció dels dos arcs formada per un altre arc superior. La porta d'entrada i la finestra de la planta baixa són molt altes en relació a l'amplada produint una visual estilitzada, amb llinda recta però amb un lleuger angle sortint.
El parament és arrebossat amb faixes horitzontals de carreus esgrafiats. Està coronat per una sanefa de rajols blaus amb tres respiralls de la cambra de ventilació i una balustrada amb pilars i cons invertits de pedra artificial com a motius decoratius coronant els pilars.
Aquest tram del carrer del Mar és un dels més genuïns i està format per cases entre mitgeres amb pati frontal, construïdes a principis del segle XX.
Història
L’origen del carrer de Mar l’hem de buscar en la necessitat d’obrir un camí entre la Pobla de la Boada, primer nucli urbà format al voltant del camí Ral, fins a la platja, on es rebien gran part de les mercaderies.
Entre el nucli de La Boada i el mar només s’hi podia accedir per rials i rases. Per aquest motiu el 6 de juliol de l’any 1499, els senyors del terme de Montpalau, Federic Enríquez i Anna de Cabrera, vescomtes de Cabrera, compren a Antoni Torroella, mercader; Joan Cànoves, i Joan Serra del Pla, una franja de terra de dues canes d’ample (3,084 m.) que anirà des del camí de La Boada fins a la platja, al preu de vint-i-set lliures en moneda barcelonesa. Tres dies més tard el venen pel mateix preu a la universitat de Pineda.
Per circular per aquest camí es redacta una normativa d’ús que incloïa el pagament d’una taxa per a les persones de la Pobla de Calella, la vall de Capaspre i la vall de Santa Susanna.
La seva obertura va tenir repercussions beneficioses tant en l’ordre social com comercial, però en l’aspecte urbanístic trigà una mica més, ja que encara hi havia certa inseguretat per l’atac de pirates i corsaris. Ben justificada d’altra banda i ratificada en l’atac de l’1 d’agost de 1545, per part del pirata turc Dragut.
Bibliografia
FERRER i COSTA, Josep i PUJADAS MARQUÈS, Joan (1998). Pineda en el temps. Pineda de Mar: Ajuntament de Pineda de Mar.
MASSAGUER, Oleguer; PAVON, David; PUJADAS, Joan i ROLDÁN, Francesc (1999). L’Abans. Pineda de Mar. Recull gràfic 1882-1975. Editorial Efadós.
