Casa del carrer Àngel Guimerà
Premià de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de cós, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Marina per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una porta de garatge oberta modernament, a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, hi ha dues finestres amb llinda amb persianes de llibret de fusta. Conserven els ampits de pedra granítica treballada. Entre les dues finestres, hi ha una capelleta amb arc de mig punt dedicada a la mare de Déu de la Cisa, feta de rajola valenciana. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa i s'eleva per damunt el pla de coberta..
Història
Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.
