Casa de Rovirals (Can Balcells)
Carme

    Anoia
    Can Balcells
    Emplaçament
    Seguint el camí del Cementiri fins arribar al Clot de Rovirals, en un entorn de bosc de pins.

    Coordenades:

    41.51915
    1.60883
    383922
    4597324
    Número de fitxa
    08048 - 19
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Modern
    Contemporani
    Segle
    XVIII-XX
    Estat de conservació
    Dolent
    La casa està pràcticament enrunada.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08047A00400062
    Autoria de la fitxa
    Jordina Sales Carbonell; Natalia Salazar Ortiz

    Al capdamunt d'un petit turonet ubicat en una antiga zona agrícola plena de marges i bancals per al cultiu de la vinya, avui envaïda pel bosc de pins, es localitzen les restes d'un edifici de planta rectangular, amb tres àmbits diferenciats: un central, de planta quadrangular i dos de laterals, de planta rectangular i més petits que el principal. A l'interior del cos lateral situat a l'oest es conserven restes molt malmeses d'un cup de planta quadrangular.
    Els murs visibles conserven alçades diferents i irregulars, que arriben fins als 3 o 4 metres. Es detecten dos tipus constructius: la tàpia per l'àmbit quadrangular, i la pedra per l'àmbit petit. En aquest segon cas es tracta de pedra semi-tallada de diferents mides, lligada amb fang, que forma un aparell molt regular, a base de filades horitzontals regulars, revestit amb un arrebossat de morter de calç bastant degradat. A la cara interior dels murs de tàpia s'aprecien els forats de l'empostissat que dividia l'interior en dues plantes: la baixa i un primer pis. La façana principal de l'edifici s'ha perdut per complert. Visualment no es poden apreciar més detalls ja que el lloc està cobert de vegetació: com ja s'ha dit, les restes de la casa estan totalment envaïdes pel bosc de pi.

    Aquesta casa no apareix als fogatges baixmedievals i moderns. Fins fa unes quatre o cinc dècades, segons testimoni d'Antoni Moreno, hi vivia una senyora sola, el que dona idea de la ràpida degradació que ha sofert l'edifici des del moment que quedà deshabitat.