Casa de camp del Mill Guardiola de Berguedà

Berguedà
Al lloc del camp del Mill a sota mateix del Prat Terrer.
A sota de Prat Terrer i Pardinella. A la part superior del "camp del Mill" i delimitada per torrents
1191,1

Coordenades:

42.27428
1.93521
412196
4680779
08099-189
Patrimoni immoble
Edifici
Medieval
Modern
Popular
XIV-XVIII
Dolent
Edifici completament arruïnat i cobert de vegetació. Amb tot encara conserva les seves parets en alçada amb restes dels pendents de la coberta, malgrat ja s'hagi esfondrat. Les estructures del forn i de l'era encara es poden veure en bon estat ja que conserven encara les seves voltes.
Inexistent
Fàcil
Sense ús
Privada
08098A00400002
Pere Cascante i Torrella

Restes de l'antiga casa del "Camp del Mill" situada a sota de Pardinella i del Prat Terrer en els camps homònims i delimitada pel torrent de l'Home Mort i el de Pardinella. La casa, avui, en ruïnes, té una planta més aviat quadrangular amb dues crugies i composta per una planta baixa i un primer pis. Hi manca la coberta però s'endevina encara per la forma del mur tester, que hauria tingut dues vessants i amb el carener perpendicular a la façana principal que s'orientava a l'est. També es pot identificar l'antiga porta coronada per una llinda de fusta i una finestra de petites dimensions al costat nord. L'aparell és de carreus de pedra vermella mal treballats i picats, units amb argamassa de calç i fragments de llosa a trenca-junt. Les cantonades són de pedra picada. De l'interior s'endevina el mur que dividia les dues crugies internes orientat de nord a sud i també l'escala per pujar al primer pis, encastada a la paret est i amb els graons de pedra picada. També es poden observar alguns dels encaixos per a les bigues del sostre. Fora de l'àmbit de la casa es pot delimitar l'espai de l'era amb una forma oval, orientada a migdia i amb algunes construccions annexes en un estat avançat de ruïna. Entre aquestes en cal destacar un cos quadrat on hi ha dos forns de pa superposats, un damunt de l'altre. El forn més baix i amb la boca oberta a cara sud està formada per una obertura quadrangular amb els muntants i la llinda de pedra de color vermellós. El forn més alt té la boca oberta a nord i presenta les mateixes característiques que el de sota seu. La volta està construïda amb pedres o carreuons quadrangulars, col·locades a plec de llibre i unides amb morter de calç. Sembla que correspon a una obra molt primigènia.

Les restes de la casa de Camp del Mill reuneixen les característiques pròpies de les cases de Gavarrós com ara la Casafreda, Masaners, la Creueta o la Caseta. Segons Serra i Vilaró aquest tipus de casa no diferiria molt del típic màs de l'época medieval i esmentat segons els inventaris dels arxius de Bagà i de la Pobla. La casa de Camp del Mill sabem que al segle XVIII va ser inclosa a les terres de Pardinella, ja que en la definició del seu terme hi surt esmentada. Actulament pertany a la família Guixé. De la casa en va procedir el "Gil Casas" o Gil de Castell. Reconegut cantautor de cançons que Francesc Caballè i Cantalapiedra les va recollir en un CD denominat "La sargantana de dues cues" i publicat per l'Associació Medieval de Bagà.

La casa de Camp del Mill no ens apareix documentada en cap referència documental. Tot i així en les donacions que es fan al monestir de Sant Llorenç prop Bagà el 959, s'esmenta al document 14 (Aca Monacals. Bagà. Perg.16) unes terres a sota Pardinella al loc dit "la plana" i delimitada per les "aigues que corren". A la fitxa anterior hem esmentat que podria ser al·lusiva a "Prat Terrer", però de fet la delimitació de les "aigües que corren" seria més propi del Camp del Mill ja que també és una plana i en aquest cas està delimitada per dos torrents (el de l'Home mort i el de Pardinella). En el cas de Prat Terrer nomé hi havia un sol torrent malgrat que el de Pardinella sigui molt proper. Els documents posteriors la casa de Camp del Mill no apareix i al 1756 va passar a formar part del terme de la finca de Pardinella. Entenem que fins aleshores aquesta terra era primerament del monestir de Sant Llorenç i després de la Baronia de Pinós. També surt referenciada quant es delimita el terme de la casa de Pardinella.

OLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185.CASAS SOLER, QUIM (2004). "La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Investigació als seus arxius.Vol II. P. 292