Casa del Prat Terrer
Guardiola de Berguedà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Conjunt arquitectònic format per la casa de "Prat terrer" amb l'era, les pallisses i els coberts annexos, situat prop de Pardinella a sota del camp de "la Terma" i a la dreta del torrent de Pardinella. El conjunt té una planta més aviat allargassada orientada a sud-est amb la casa situada a l'extrem nord-est mirant a l'era que està envoltada per coberts i pallisses. Mira a sud damunt del torrent en forma de terrassa artificial. La casa de planta allargassada i de dos cossos, està formada per una planta baixa, un primer pis amb teulada a dues vessants damunt de cavalls i llates de fusta i el carener paral·lel a la façana principal orientada a sud. Hi ha un predomini del massís respecte el buit amb dues portes adintellades en fusta i muntants de pedra a la planta baixa que emmarquen dues petites finestres o espitlleres també de pedra picada. La llinda de la porta principal hi ha inscrita una creu llatina. Damunt seu s'obre una àmplia eixida sostinguda per bigues de fusta damunt de dos grossos cavalls que ocupa tota la longitud de la façana i que alhora està coberta per un empostissat de fusta que sosté la teulada. S'hi accedeix per dues balconeres obertes al primer pis. L'aparell de la façana és de carreus de pedra picada ben treballats i escairats, units amb argamassa de calç i disposats en filades regulars. La façana de tramuntana és massissa i hi ha oberta una porta coronada amb llinda de fusta amb les inscripcions "Jordi Roca vila Mare". Adossat a sud-est hi ha un cos annex cobert amb teulada a un sol vessant com a continuació de coberta principal. S'utilitza com a graner i s'hi arriba per a l'era. L'aparell és de maçoneria amb filades de pedra irregulars. Per la banda de llevant s'aprecia un volum circular amb coberta de teules que correspon amb el forn de pa. Les pallisses es situen a ponent amb un cos allargassat obert a migdia i compost per àmplies eixides sostingudes per pilars de pedra i coberta a dues vessants amb encavallades de fusta. Tanca l'era per la banda de ponent on s'hi obre la porta d'accés al recinte coronada per arc rebaixat que dona accés al recinte. Damunt seu hi ha les inicials R.R.T al·lusives a la família de Terrer amb la data de 1909 corresponent a la darrera reforma i la base d'un fust de pedra picada encastada L'aparell és de maçoneria de carreus mal treballats i escairats, units amb argamassa de calç i filades irregulars i les cantonades són de pedra picada. No hem pogut tenir accés a l'interior de l'immoble.
La casa de Prat Terrer, malgrat les reformes que ha patit, respon a un interessant exemple de masia que conserva molts trets de la fàbrica original. S'endevina una construcció rectangular orientada a sud-est formada per planta baixa i un pis amb coberta a dues vessants i àmplies eixides obertes a migdia i sostingudes per encavallades de fusta. Aquest tipus d'eixida la trobem en moltes masies del terme de Guardiola, especialment a Gréixer, però també en cases de Brocà com seria el cas de Rotllant, Vilella o Vilalta ( fitxes. 75, 52 i 57) i també en alguns habitatges del nucli antic de la vila de Bagà. La forma allargassada de la masia amb les quadres a la planta baixa i l'estatge dels masovers al primer pis amb les pallisses recorda també el que podria haver estat Cercuneda, la Casa de Dalt i moltes de les masies de Brocà, Gavarrós i Gréixer. L'aparell constructiu en filades de carreus ben treballats i disposats en filades regulars en recorda a una fàbrica medieval. Posteriorment la masia es deuria ampliar amb un segon cos a tramuntana i amb fàbrica de maçoneria on se li annexionà un forn de pa i encara en una cronologia més recent un tercer volum mirant a sud que li configurà un aspecte de masia de tres cossos. En aquesta època emmarcada entre els segles XVII i XVIII es deurien anar afegint cossos a la banda de ponent destinats a pallisses i graners. Les darreres reformes es deurien produir al 1909 quan es decidí d'obrir la porta per ponent i tancar el conjunt arquitectònic en aquest sector. La casa avui dia està deshabitada però es conserva en molt bon estat de conservació ja que a part de ser una explotació ramadera, s'utilitza com a magatzem.
Història
Les notícies de la casa del Prat Terrer podrien remuntar-se al 959 quan trobem el document 14 (ACA Monacals, Bagà, perg.18) i en que tenim la donació que Baldomir fa al monestir de Sant Llorenç d'una terra de Pardinella prop de la Plana. Les afrontacions ens podrien coincidir amb les del Prat Terrer ja que esmenta que afronten amb les terres d'una dona i amb aigües que corren. "in apendico Pardinela, in locum ibi dicitur as ipsa Plana. Et afronta ipsa terra de II partes in aquas currentes, et de III in terra Grudielde".Les aigües que corren podrien ser per una banda el torrent de Pardinella i de l'altra el torrent de l'Home mort. Tot i així també podrien ser al·lusives a la casa de Camp del Mill situada uns metres al sud de Prat Terrer. La casa no ens apareix esmentada enlloc, ja que possiblement anava integrada a la vila de Pardinella i per tant les referències que hem esmentat a la fitxa. 175 serien les mateixes de Prat Terrer. En els documents del terme de Pardinella en portar-se a terme la transacció atorgada pels barons de Pinós a Josep Pujol i Pardinella al 1753 es fa esment del Prat Terrer en la delimitació del seu terme i afrontacions. També surt al cadastre de Gavarrós de 1729 i documents posteriors vinculats a Pardinella i Gavarrós (1856).
Bibliografia
BOLÓS MASCLANS, J; PAGÈS(1986). El monestir de Sant Llorenç prop Bagà. Artestudi. Barcelona p- 81 i 185. CASAS SOLER, QUIM (2004). "La vall de Brocà en els segles XVIII i XIX. a Erol, Suplement 3 p-8 i 9.SERRA i VILARÓ, J (1987). Baronies de Pinós i Mataplana.Vol I p-84, 85 i 188, Vol II. P. 320 i352. Vol III. P.96, 102 i 106. Documentació facilitada per la família Guixé. ARCHIVO DE PROTOCOLOS DE BARCELONA. "còpia auténtica de la escritura de transacción y concordia, atorgada por el Excmo Sr. Duque de Alba y Marqués de Aytona, señores de la Baronia de Pinós y Mataplana y Don José Pujol y Pardinella y otros poseedores de heredades en el t´rmino de Gavarrós de dicha Baronia, ante el que fue notario de esta ciudad, DON JOSE BUENAVENTURA FONTANA, en 28 de Marzo de 1753".
