Casa Andreu Vidal
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Torre als quatre vents de planta rectangular, originalment de planta única però en l’actualitat amb planta baixa i pis. La coberta és de teules vidrades, amb tons blaus i marrons, a dues aigües, amb el carener perpendicular a la façana principal, que dóna al carrer de Sant Llorenç. La façana posterior dóna a la Riera de Les Arenes.
La façana principal s’estructura compositivament de forma simètrica a partir de tres eixos de verticalitat, delimitats per tres obertures: la porta d’accés, a l’eix central; i dues finestres de grandària similar, amb targes d’arc trilobulat, als eixos laterals. Decora la façana l’emblema inserit en la part superior del capcer circular, on s’hi especifica la data de construcció, 1909.
El parament és de pedra calcària en forma de mosaic. Tant la façana principal com la posterior són coronades per un frontó de traços corbats concèntrics i excèntrics, configurant un ritme ondulant en la carena. Els marcs de color clar i textura llisa de les obertures, coronament i escaires de la façana, presenten un fort contrast amb la resta de la superfície empedrada.
Hi ha un petit pati a la façana principal, amb tanca de separació amb la via pública, feta d’obra i reixat de ferro forjat; i un jardí a la part posterior.
No conserva la distribució interior original.
Història
El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.
Es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.
Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.
AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).
FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.
FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
