Carrer de Sant Llorenç
Matadepera
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer de Sant Llorenç travessa de sud a nord el nucli urbà de Matadepera, en paral·lel a la Riera de les Arenes. Actualment el tram de carrer que rep el nom de Sant Llorenç, està delimitat al sud pel carrer de Josep Porcar i al nord fins a coincidir amb la Plaça de Sant Jordi.
La tipologia de cases és la mateixa que en el cas dels carrers de Sant Joan i de Sant Isidre. A part de les que es produeixen en una segona onada ben entrat el segle XIX, com a cases d’estiueig. Són cases modestes, de cos o de dos cossos, de planta rectangular, que comparteixen les parets mitgeres. Consten de planta baixa i pis i la coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal que és la que dóna al carrer de Sant Llorenç.
A l’igual que totes les cases d’aquest moment, segle XVIII i XIX, presenten elements característics de les tasques agrícoles, amb grans entrades, un hort a la part del darrera i la presència de forns de pa, trulls o cups.
Les que conserven aquesta tipologia, que són, principalment, les dels números 7, 9, 11, 13, 17, 23, i 27, tenen la façana posterior i l’hort mirant a la Riera de les Arenes, amb un fort desnivell del terreny.
A part de les cases referides específicament en el Catàleg n’hi ha d’altres que comparteixen tipologia, amb més o menys transformacions segons el cas, però mantenint l’estructura bàsica de volumetria i façana. Es tracta de les cases dels números 32 i 36. També és destacable la casa amb el número 18 que fa cantonada amb el carrer de Ramon Mias, que correspondria a la tipologia pròpia duna torreta senzilla d’estiueig.
Història
El carrer de Sant Llorenç es forma a partir del segle XIX. El primer establiment el fa Maria Pi, hereva de Pratginestós, l’any 1805 al que seria l’antic Camí ral de Terrassa a Sant Llorenç Savall. Aquest camí creuava amb el de Barcelona a Manresa.
Des de la cruïlla amb el carrer de Sant Joan, on hi ha una font, cap amunt s’efectuen establiments a partir de l’any 1826. En un segon moment d’expansió promogut pel fenomen de l’estiueig; amb cases com ca l’Andreu Vidal, del número 71; la casa Josep Casanovas, del número 38-40; i la casa d’Alcaraz, amb el número 44.
Bibliografia
AJUNTAMENT de Matadepera (2009). Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Matadepera. Volum IV. Catàleg de Béns.
AMETLLER, Manuel (1997). Els orígens del nou poble de Matadepera (1768-1868).
FONT i SEGURA, Xavier (1997). Inventari del patrimoni cultural de Matadepera. Inèdit.
FONT SEGURA; X. i MUNUERA BERMEJO, J. (2014). Matadepera: patrimoni cultural. Ajuntament de Matadepera.
