Casa Adela Rocaverda vídua de Furnó / can Jonch
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Edifici que originàriament era un habitatge unifamiliar amb jardí d’estil modernista amb elements noucentistes. S’atribueix a l’arquitecte Manuel Raspall, encara que el projecte estigui firmat per Eduard Maria Balcells i Buïgas entorn de l'any 1913. Els elements formals i decoratius es consideren modernistes, però amb traces noucentistes, com els dibuixos de la barana de ferro del balcó del primer pis.
L’edifici és format per dos cossos. El principal és de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfa, amb coberta de teula àrab a dues vessants. La teulada és acabada amb una cornisa recolzada per dues potents mènsules a les cantonades. Aquest cos està maclat a un de planta quadrangular, a manera de torre mirador, que conté l'escala i que sobresurt una planta de la coberta. Aquesta torre té teulada a dues vessants coronada per una reixa de ferro. Els capcers d'ambdós cossos estan emmarcats per una imposta que a la torre acaba amb un medalló quadrat.
La façana del carrer del Rec està composada seguint un únic eix. En la planta pis destaca la barana de ferro de l'ampli balcó, treballada amb dibuixos de llenguatge noucentista. La paret de tanca del carrer és de paredat comú coronada amb peces de ceràmica vidriada groga i verda a dues vessants. Els pilars que aguanten la reixa són d'obra ceràmica vista amb coronament de peces de ceràmica vidriada. La casa és envoltada per un jardí amb un magnoli i una palmera, a més d'arbres de ribera. També hi ha un plançó del roure de Gernika.
A l'arxiu Municipal es conserven plànols de l’edifici.
Història
El projecte d’aquesta casa està signat per l'arquitecte Eduard a Balcells i Buigas el 1913. Això es correspon amb l’etapa en què Manuel Joaquim Raspall i Mayol no signà projectes a Granollers (1906-1918). Tanmateix, el llenguatge emprat correspon al de Raspall d'aquesta etapa de la seva obra, de tendència modernista, i es pot deduir que Raspall tenia alguna incompatibilitat municipal en la presentació de projectes, essent arquitecte municipal.
Adela Rocaverda de Furnó, propietària de la casa, la va donar en herència a Antoni Jonch, al qual s’havia afillat en quedar-se vídua. Jonch va ser conservador des del Museu de Granollers des del 1946 fins al 1958.
L'any 2000, vuit anys després de la mort de Jonch, la família Jonch Sampere cedí l'edifici a l'Ajuntament. El 25 de maig de 2008 es signa la cessió amb l’objectiu de destinar la casa a un centre de cultura per la pau.
La rehabilitació de l'edifici es va fer mitjançant un pla d'usos elaborat a partir d'un procés participatiu. El projecte va anar a càrrec de l'arquitecta Anna Rovira i Vergés. En la rehabilitació destaca la introducció d'aspectes de cura ambiental. Es recupera el pou de la casa, que es destina al reg i a l'abastiment de les cisternes dels banys, i per la calefacció i refrigeració. L'aigua també s'utilitza per escalfar la casa a través d'uns conductes sota terra.
El 24 de maig de 2008 s'inaugurà el Centre de cultura per la pau can Jonch. Es commemoraven els 70 anys del bombardeig de Granollers, el dia 31 de maig de 1938. El centre és seu per a entitats de cooperació i acull també espai d'exposicions, aules de formació, centre de recursos i d'informació sobre pau, cooperació i drets humans. També és la seu del Consell municipal de cooperació i solidaritat. El dia de la inauguració es va plantar al jardí un plançó del roure de Gernika.
Bibliografia
CUSPINERA I FONT, Lluís et al. (2001) Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Granollers. Document administratiu.
INFORMACIÓ ORAL Sr. Josep Muntal, gener 2002, Sr. Eustaqui Casals i Margall, febrer 2002.
JONCH I CUSPINERA, Antoni (1986) La fauna del Vallès Oriental p.21-33. Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers.
PATRIMONI (1985) Patrimoni Històric Arquitectònic. Granollers: Caixa de Crèdit Granollers.
