Casa vuitcentista que fou construïda per en Jaume Maspons, militar i membre de l'Ajuntament de Granollers (BAULIES, 1965). Segons la inscripció de la façana va estrenar-se el gener de 1851. La propietat ocupava tota l'illa, amb un gran pati amb jardí i horta que donava a quatre carrers.
Pere Maspons va ser alcalde de la ciutat. Fou segrestat, al costat de trenta quatre veïns, per un destacament de carlins manats pel general Tristany la nit del 17 de gener de 1875 (festivitat de sant Antoni), i fou alliberat el 15 de febrer, després que la vila reunís els 35.000 duros que demanaven com a rescat (TINTÓ, 1994).
L'últim Maspons nascut a Granollers, Pere Maspons i Camarasa, es va embarcar a fer les Amèriques i s'instal·là a Guayaquil. Féu una bona fortuna amb una plantació de cafè, i després tornà a Granollers. Construí un xalet amb jardí a la propietat familiar (Villa Montserrat). Va fer de mecenes i va freqüentar el Liceu de Barcelona. Patrocinà la restauració de l'antic convent de Sant Francesc com a escola de música. Als fills i néts instal·lats a Guayaquil no els interessà la propietat, de manera que l'acabaren venent als llogaters que ocupaven la finca (Informació oral Sr. Eustaqui Casals, febrer 2002).
A la casa s'hi va instal·lar "l'escola Montessori" de Granollers, que va difondre aquest mètode pedagògics avançat per al seu temps. Es tractava d'una escola privada. El mètode es basava en dues disciplines: externa amb aplicació del material sensorial i com presentar aquest als infants, i interna, demanada al mestre per tal de poder aplicar els ensenyaments als alumnes. A Catalunya el gran centre de difusió del mètode va ser l'Escola Blanquerna, on es donaven classes de reciclatge. L'escola va funcionar des del 1929 fins a la Guerra Civil. La primera professora va ser la Sra. Rovira, i va ser substituïda per la Sra. Maria Tuset fins a la finalització de l'escola. Era una escola de pagament, i això limitava la possibilitat d’accedir-hi a les classes populars (FERRER, 1986).
Amb posterioritat a l’any 2002 l’edifici ha estat ampliat amb els nous cossos ja esmentats, un a llevant i un altre a ponent, cosa que ha comportat l’enderroc dels cossos antics que fins aleshores encara es conservaven.
