Carreratge de Barcelona
Sant Pere de Vilamajor
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Es tracta del pergamí original del privilegi de Pere II el Cerimoniós, en què es concedeix el dret de carrer de Barcelona a les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou, al mes de setembre de l'any 1384.
En el document consta que les parròquies paguen a en Bernat de Cabrera els sis mil florins d'or d'Aragó, i que les universitats i parròquies passen a ser considerades "carrer de Barcelona", pel que no poden tornar a ser venudes, ni separades de la corona reial. El seu govern serà exercit pel batlle de Barcelona, o el seu lloctinent, i la jurisdicció civil i criminal seria exercida, en nom del batlle de Barcelona, pels seus respectius batlles, els quals haurien de ser veïns de dits llocs.
També consta que la senyera de les universitats i parròquies serà la de la Ciutat, que els consellers del Consell de Cent, defensaran i mantindran, a les quatre parròquies i els seus habitants, i que salvaguardaran els seus privilegis, franqueses, llibertats i bons usos. Les parròquies i els seus homes seran considerats com a barris i com a veïns de la Ciutat, i que es defensaran mútuament de tot enemic.
Segons consta, aquest document es va signar al pati del Consell de Barcelona, on hi havia congregat el Consell de Cent Jurats, el dia 9 de setembre de 1384.
Història
Els comptes de Barcelona, en moments puntuals de necessitat de diners, per tal de mantenir les exigències de les guerres que duien a terme per a l'expansió del seu casal per la Mediterrània, hipotecaven les seves rendes.
Així, l'any 1328, el rei Alfons III va vendre les parròquies de Vilamajor, Cardedeu, Santa Susanna i Alfou al noble Berenguer de Sentmenat. L'any 1344, aquestes parròquies van demanar al rei Pere III la seva reintegració a la Corona, que es va produir a la mort de Berenguer de Sentmenat. Tanmateix, el rei va fer la promesa de no tornar a separar-les del domini reial.
Tot i la promesa, l'any 1381, el príncep Joan el Caçador, hereu del rei Pere III, que era el Governador General de Catalunya, i necessitava grans quantitats de diners per a poder prosseguir la guerra de Sardenya, va vendre a perpetuïtat les universitats i parròquies de Cardedeu i Vilamajor. El comprador va ser Bernat IV de Cabrera, en Bernardí, vescomte de Cabrera, senyor de Bas, d'Hostalric i de Montsoriu, més tard el primer comte de Módica (1393) i d'Osona.
Els veïns de les quatre parròquies, que van començar de seguida a fer diligències per assolir la seva redempció, van haver de reintegrar al noble Cabrera els sis mil florins que aquest havia lliurat a l'infant Joan, tres anys abans. Per tal d'assegurar que el rei no les tornés a vendre, les quatre parròquies van signar un conveni amb el Consell de Cent de Barcelona, per tal de ser considerades "Carrer de Barcelona".
Finalment, l'any 1384, el rei Pere III va concedir a Vilamajor, Cardedeu, El Fou i Santa Susanna el títol de "Carrer de Barcelona" i per tant, van passar a dependre de la ciutat, gaudir dels seus privilegis i tenir les seves obligacions.
Bibliografia
COMAS i DURAN, P. (1984). 600 anys de carreratge: quan Vilamajor-Cardedeu, El Fou i Santa Susanna esdevingueren "carrer de Barcelona". Cardedeu: Casal de Cultura Dr. Daurella: Ajuntaments de Cardedeu, St. Pere i St. Antoni de Vilamajor, p. 91-95.
MUSEU ARXIU TOMÀS BLAVEY: www.museudecardedeu.cat/