Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer del nucli urbà d'Oló que es va formar als segles XVII-XVIII com una continuació del nucli antic, que estava situat a dalt d'un turó, i que ha conservat un bon nombre de cases amb la tipologia més o menys originària. El traçat del carrer és força sinuós, tot adaptant-se a la morfologia del terreny, i fa una forta pujada fins arribar al capdamunt del turó; per això popularment es coneixia com la Costa Gran.
De sud a nord (costat de ponent), el nom popular de les cases és el següent: cal Romà (núm. 1), cal Tià (núm. 3), cal Janet (núm. 5), cal Xola (núm. 7), cal Valeri (núm. 9), cal Jan Cinto (núm. 11), cal Pons o ca l'Andreuet (núm. 13), cal Miquel del Pardols (núm. 15), cal Manant (núm. 17), cal Correu (núm. 19), cal Macari (núm. 21), cal Sidro (núm. 23), cal Tutó (núm. 25), cal Bac (núm. 27), cal Quico Vinyes (núm. 29), cal Badia (núm. 31), cal Saiol (núm. 33), cal Meri o cl Benito (núm. 35), ca la Paula (núm. 37), cal Domingo (núm. 39), cal Sard o cal Pepito Pregones (núm. 41), ca la Tereseta (núm. 43) i cal Terròs (núm. 45).
També de sud a nord (pel costat de llevant) els noms són els següents: cal Soca (núm. 2), cal Cuet o cal Fèlix (núm. 4), cal Seba (núm. 6), cal Sant (núm. 8), el Convent (núm. 10), cal Sebet (núm. 12), cal Fonso d'Oriols (núm. 14), cal Carrasco (núm. 16), cal Salvador de ca la Mercè (núm. 18), ca la Mercè (núm. 20), cal Padre o cal Rescaiut (núm. 22), ca l'Andreuet o cal Jaumet Domingo (núm. 24), cal Calçó o cal Cisteller (núm. 26), cal Genilla (núm. 28), cal Cordé (núm. 30), ca la Ramona (núm. 32), cal Pallaire o pallissa de cal Domingo (núm. 34), cal Secretari vell o ca la Cecília (núm. 36), cal Pere Gras (núm. 38), cal Pellot (núm. 40) i cal Jan (núm. 42).
En general les cases han conservat les característiques dels segles XVII-XVIII d'una manera desigual, amb freqüents reformes i modificacions posteriors. Entre les que mantenen una tipologia més antiga cal esmentar cal Macari (núm. 21), cal Tutó (número 25), cal Buc (número 27), cal Saiol (número 33), cal Secretari Vell (número 36), cal Pere Gras (número 38), cal Terròs (núm. 45) o cal Jan (número 42). En bona part, però, el seu aspecte és ja el de les cases populars del segle XIX. Altres cases també remarcables, però d'un estil ja més modern, són cal Manant, amb una façana més o menys noucentista (número 17), cal Correu (número 19) o ca la Tereseta, amb un voladís decorat (número 43).
Informació facilitada per Josep Canamasas Güell
Història
El nucli inicial del poble d'Oló es troba al turó conegut popularment com Dalt del Poble. S'originà a partir d'una sagrera en època medieval i els segles XVI i XVII es reconstruí i va prendre la forma definitiva. Més endavant (possiblement entre els segles XVII i XVIII) el poble va créixer per on hi havia el pendent més suau; és a dir, cal al nord. Tot i això, el 1686 només hi havia 30 cases juntes, i el 1782 eren 67. El creixement, per tant, va ser lent. S'urbanitzà el carrer conegut popularment com la Costa, per la llarga pujada fins arribar a l'església. També s'havia anomenat carrer Major i actualment és el carrer Sant Antoni. Aquesta via iniciava l'expansió cap a la part més plana on, als segles XVIII i XIX, el poble va poder créixer a redós d'un antic camí que anava d'una banda cap a Vic i, de l'altra, cap al molí (FERRER, 1991: 82). En el llibre "Oló, un poble, una història" es recull el nom popular de les cases tal com era el 1930, i alguns han canviat (FERRER, 1991: 89). Aleshores encara es deia carrer Major. El carrer tenia un empedrat tradicional fins que, a la dècada de 1960, es va portar a terme la pavimentació actual.
Bibliografia
GÜELL SABATA, Àngela (1988). "Santa Maria d'Oló", Història del Bages, Manresa, Parcir Edicions Selectes.
PLADEVALL, Antoni; FERRER, Llorenç i altres (1991). "Oló als temps medievals", "Època moderna i contemporània", Oló, un poble, una història. Associació Castell d'Oló, Santa Maria d'Oló, p. 81-82.
