Carrer Major
Vallbona d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
El carrer Major correspon a l'antic camí ral d'Aragó al voltant del qual es van començar a construir hostals i posteriorment cases fins a l'actualitat. El seu traçat és irregular i configura un eix d'est a oest. Actualment té una longitud de 460 m i va des de Cal Sabaté fins a la fonda de Cal Saumell. Al carrer Major s'hi poden distingir tres trams. El primer trams que va des del número 2 fins al número 77 i que correspon al tram més antic i reurbanitzat com a carrer principalment peatonal. El segon tram va fins al Passeig del Carol amb edificacions del segle XIX-XX. El tercer tram correspon al més modern i va des del Passeig Carol fins a la intersecció amb la línia de ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya amb edificacions principalment del segle XX, excepte Cal Teti, Ca l'Isidre i Cal Pono, de mitjans del segle XIX.
La fitxa s'ha omplert amb les dades de la fitxa 08.CA del Catàleg de Béns Arquitectònics, Històrics i Ambientals de Vallbona d'Anoia, redactat pel Servei del Patrimoni Arquitectònic Local de la Diputació de Barcelona.
Història
El carrer Major correspon a l'antic camí ral d'Aragó al voltant del qual es va anar configurant el nucli urbà de Vallbona d'Anoia. Les primeres edificacions foren els hostals, com és el cas de l'actual Cl Vallés o Cal Pons que van ser una activitat molt important entre els segles XVI i XVIII. Segons mossèn Joan Avinyó, al segle XVI constava d'un sol carrer amb l'església, el cementiri i la plaça que es va anar reduint-se a causa de posteriors modificacions i construccions com Cal Vallés. La majoria de les cases tenien una eixida, espais que han anat configurant la fisonomia de l'actual carrer Major.
A inicis del segle XIX av deixar de formar part del camí ral quan l'any 1802 es va produir un canvi den el traçat a favor de passar per Esparreguera i pel Bruc enlloc de Vallbona d'Anoia, quedant aquest nucli reduït a una carretera secundaria, quedant reduïda també l'activitat hotelera. Entre els segles XIX i inicis del segle XX s'amplia el carrer Major en direcció est seguint el traçat de l'antic camí ral, com Cal Rita (1846), Cal Pau Boter (1854) i Cal Bayona de inicis del segle XX.
Bibliografia
AVINYÓ, MOSSÉN JOAN. (1909): Monografía histórica del Castell de Cabrera y poble de Vallbona en el Panadés. Igualada.
AAVV. (2014): Pla especial urbanístic de protecció i catàleg del patrimoni arquitectònic, històric i ambiental de Vallbona d'Anoia. SPAL. Diputació de Barcelona.
SAUMELL, A; ROMÁSN, C; BORÀS, J. (1991): Història de les comarques de Catalunya. Anoia. Volum II. Edicions Selectes. Manresa.
