Carrer del Bisbe Martí Grivé
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que forma part de l’eixample granollerí en la seva part desenvolupada al sud-est. Hi predominava un tipus d’edificacions construïdes fonamentalment als primers decennis del segle XX. Pel fet d’estar en una posició relativament propera al centre hi trobem una tipologia constructiva força variada. Cases de veïns d’estil eclèctic, alguna casa modernista i altres d’estil més popular: de planta baixa o de planta baixa i pis, generalment amb una eixida posterior. En alguns casos s’hi poden veure elements decoratius, complements ceràmics o altres, seguint les modes estètiques del moment.
En els darrers anys, però, moltes de les edificacions antigues han estat substituïdes. Les que s’han conservat i presenten un cert interès patrimonial són les següents:
Cases número 5-7-9-11-13-15 (conjunt homogeni), 10 (cantonada Palaudàries), 47 (Casa Relats).
Història
L’eixample de Granollers es va configurar sobretot a la segona meitat del segle XIX. La carretera va substituir l'antic camí Ral l'any 1848 i el ferrocarril va arribar el 23 de juliol de 1854. La segona línia de ferrocarril va arribar a Granollers el 1875. Fins al 1880 les edificacions s'estenien al sud pel carrer de Ricomà fins a la Creu de Palou, al nord fins la plaça de la Muntanya entorn a la fàbrica de la Font, i a Llevant, entre la nova carretera de Vic i l'antic traçat, i l'estació vella de França. Les línies paral·leles al nord i al sud es van iniciar entre 1862-63 amb la construcció de la fàbrica de can Piñol i les primeres cases del carrer d'en Prim.
Pel que fa al carrer del Bisbe Martí Grivé en particular, al darrer quart del segle XIX tan sols estava constituït per petits nuclis de cases al mig de la plana composada per hortes, camps i jardins, amb algunes tàpies que protegien les propietats, com la casa Relats que es a la cantonada amb Sant Josep de Calassanç, de la que només es conserva la façana. A principis del segle XX, però, ja es trobava plenament urbanitzat. Per aquest carrer hi passava l'anomenada Mineta o Mina Nova, que utilitzava durant uns dies l'aigua de la Mina d'en Fortuny de Canovelles. Discorria per la vora del lloc que ocupava l'antiga via fèrria de França (quasi a l'ara avinguda de Sant Esteve), i regava els camps del seu recorregut fins a Palou (LLOBET, 1986).
Martí Grivé era natural de Granollers i fou el primer bisbe de Perth, a Austràlia (BAULIES, 1965).
Bibliografia
BAULIES I CORTAL, Jordi (1965). Granollers. Barcelona, Biblioteca Selecta, volum. 372.
BAULIES I CORTAL, Jordi (1986b). "La industrialització de la vila i la ciutat moderna", a Estudis de Granollers i del Vallés Oriental, Núm. 1, Aproximació al medi natural i a la història de Granollers, Granollers: Servei Municipal de Cultura, pp. 65-76.
LLOBET I REVERTER, Salvador (1986). "La formació del relleu i la funció de les aigües a Granollers", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, 1. Aproximació al medi natural i a la història de Granollers. Ajuntament de Granollers, pp.15-19.
