Forma part dels petits carrerons del nucli antic adrianenc i, com a molts d'aquests, abans hi trobàvem un pou d'aigua neta i clara que usaven els veïns. El seu nom es creu que prové d'un propietari que va viure antigament en una de les cases del carrer. Aquesta especulació la confirma un rebut del 16 d'abril de l'any 1876, en el qual un senyor Francisco Nebot rep per part d'en Joan Ametlla, secretari de l'Ajuntament de Sant Adrià, «la quantitat de setze duros per mitjà anualitat anticipada de la casa de l'Escola i Secretaria que li té arrendada en aquest Poble i que acabarà el 16 d'octubre de l'any actual». És el juliol del 1902, quan, en la llista electoral, el carrer ja figura com a tal: el seu nom oficialment és el del carrer Nebot. Edificis construïts la majoria als anys 1920 i 1930, segons els seus expedients d'obres. Entre els anys 40 i 50 també es van continuar construint habitatges seguint aquesta tipologia i, posteriorment, sobre el 1975, es va construir un bloc de pisos, que va trencar amb l'estètica dels primers edificis.
