Carrer de la Constància
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Restes d’un paviment romà per a ús hidràulic que es va identificar al carrer de la Constància l’any 1927 (fou el primer descobert a Granollers) i que actualment ja no es conserva.
Es trobava adossat a la façana d’una casa de la banda sud del carrer. Era un paviment d’uns 40 cm, el qual podria haver estat una canal per a aigua neta. Tenia una direcció aproximada nord – sud, amb una lleu desviació cap a l'oest. Josep Estrada (1993: 71) diu que era un paviment “fet de picadís d’obra trinxada, pastada amb calç, i descansant sobre una capa cimentada de palets de riera travessant el carrer de biaix. Té una amplada màxima d’uns 75 cm..., sembla conservar una petita forma de conducció de petit rec”. El paviment, doncs, era fet amb la tècnica de l’opus signinum.
Amb aquestes dades l’únic que es pot dir és que devia correspondre a algun àmbit residencial o bé de treball de l’antic nucli romà de Granollers. El lloc es troba molt a prop dels jaciments coneguts com "Antiga presó" i "passatge de Sant Bartomeu". D’altra banda, l'any 1950 es van trobar restes d'una gerra romana en fer un sot en aquest mateix carrer (més a l’est: jaciment del Carrer de la Constància II).
El paviment fou localitzat l’any 1927 per Tomàs Balbey, un destacat estudiós de Cardedeu. El 1935 la Secció d’Estudi de l’Agrupació Excursionista de Granollers va dur a terme l’excavació de la zona on es trobava el paviment. Van indicar les dimensions i les possibles interpretacions (Llobet, 1935). Al capdavant de la Secció hi havia el Dr. Salvador Llobet.
L’any 1983 aquest paviment encara es conservava, uns 30 cm per sobre del nivell de l'enrajolat i tocant a la façana d'una de les cases de la banda sud del corredor. El 1990 fou destruït a conseqüència d’unes obres que s’hi efectuaren.
L'any 2015 es va dur a terme en aquest carrer una intervenció arqueològica preventiva que va permetre localitzar la seqüència estratigràfica del centre urbà de la ciutat i dues estructures d'èpoques baix medievals i moderna. També es va documentar ceràmica i material constructiu romà datat entorn dels anys 70-250 dC.
Bibliografia
A. A. M. G. (s.d.). Llistat del Pla d'Arqueologia Urbana de Granollers, Granollers, Àrea d'Arqueologia del Museu de Granollers.
BALBEY, Tomàs (1927). "La importància del Vallès a l'època romana". Publicacions "La Gralla", Festa Major 1927, Granollers.
ESTRADA I GARRIGA, Josep (1993). Granollers a l'antiguitat, Granollers, Tarafa, Editora de Publicacions, S.L.
LLOBET, Salvador (1935). "Granollers romà" a Butlletí de l'Agrupació Excursionista de Granollers, Granollers.
LLOBET, Salvador (1951). Granollers, estudio geográfico e histórico, Granollers, Ed. Alpina.
INVENTARI (1997). Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya. Carta Arqueològica. Vallès Oriental. Granollers, Barcelona, Generalitat de Catalunya, exemplar mecanografiat, actualització 1997.
VILA BONAMUSA, Lluís (2001). Pla especial de protecció del Patrimoni Històric-Arquitectònic de Granollers. Patrimoni arqueològic. Granollers. Document administratiu.
