Carrer de Josep Umbert, carrer del Pont i plaça de Catalunya
Granollers
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Carrer que forma part de l’eixample granollerí, en la seva expansió cap al sud-est. Comença a l’antiga carretera (carrer d'Anselm Clavé), passa per la plaça de Catalunya, on forma un petit espai triangular, continua més enllà tot travessant la via del tren de França i acaba dalt d’un canvi de rasant, on hi ha el termenal amb el municipi de la Roca del Vallès. Abans hi havia la creu de terme de la Torreta.
En la part més pròxima al centre hi predominava un tipus d’edifici popular, entre mitgeres, de planta baixa i pis amb eixida posterior. Després s’hi van construir les primeres cases de veïns. En els darrers anys, però, la majoria d’aquestes cases antigues han estat substituïdes, de manera que les que han quedat són pràcticament testimonials. Les cases que s’han conservat i que tenen un cert interès són les següents:
Números SENARS: cases 7, 9 (casa de veïns de dues plantes pis, ca la Xareta), 17 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 23 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis), 113 (tipologia tradicional rural de planta baixa i pis).
Números PARELLS: cases 30, 38, 64 (tipologia tradicional urbana de planta baixa i pis, ca la Serena).
També a la part més alta del carrer de Josep Umbert hi trobem algun edifici aïllat d’interès, de caràcter més burgès, com ara la casa número 119 o la número 145-147 (can Riera dels Cavalls).
Pel que fa a la plaça de Catalunya, les cases d’interès són les número 1, 3 i 7.
Alguns granollerins encara coneixien aquest carrer com "del pont", perquè antigament hi havia un pont sobre la via del tren de França.
Història
Antigament aquest era el carrer de l'Aurora, i acabava a can Fèlix Baró. En aquest carrer sobresortia el casal on hi havia l'escola del Sagrat Cor, que primerament havia estat el casino "La Constància", o de "L'esquerda" (GARRELL, 1960). Una vegada desmuntat, el terraplè del pont, es va convertir en l'Avinguda de Sant Esteve (GARCÍA-PEY, 1990). També es coneixia com a carretera de la Roca o de Mataró, ja que en surt la carretera que va en aquesta direcció. A principis de segle XX el sector a ponent de la via de tren ja es trobava plenament urbanitzat.
Josep Umbert i Ventura (1843-1917) fou l’industrial promotor de la fàbrica Roca Umbert, actualment ubicada a l’Avinguda Prat de la Riba. Quan va morir era l'empresari més important de Granollers. En el carrer que porta el seu nom antigament hi havia diverses fàbriques, i també la casa bressol de la fàbrica Roca Umbert coneguda com la “Casa Cuna”. Era una guarderia que oferia servei als empleats de la fàbrica i que va estar en funcionament entre 1933 i 1978. Aquesta escola bressol acollia els infants de fins a 5 anys per oferir-los assistència, educació i jocs durant tota la jornada laboral dels pares, i sense cost econòmic per a les famílies.
Bibliografia
GARCIA-PEY, Enric (1990). "Recull onomàstic de Granollers: Motius, topònims, nomenclatura", a Estudis de Granollers i del Vallès Oriental, Núm. 3, Granollers, Ajuntament de Granollers.
GARRELL I ALSINA, Amador (1960). Granollers, vila oberta, Granollers, Gràfiques Garrell. Informació oral del Sr. Pere Cornellas, octubre 2001.
MUSEU DE GRANOLLERS. CIÈNCIES (2001). Arbres d'interès local de Granollers. Llista prèvia Barcelona: Comissió de Cooperació de Museus Locals de les comarques barcelonines, Diputació de Barcelona.
