Capella del Remei
Arenys de Munt

    Maresme
    Can Gibert
    Emplaçament
    Per sota Can Sagrera i pujar pel camí del Mormó direcció oest i seguir pel camí del Remei.

    Coordenades:

    41.58728
    2.52576
    460472
    4604063
    Número de fitxa
    08007 - 59
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Segle
    XVII-XVIII
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    BCIL (Pla General d'Arenys de Munt, 7/05/2003)
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    Si: IPA núm. 8275
    Accés
    Fàcil
    Religiós
    Titularitat
    Privada
    Ref. cad.: 000600DG60C015
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Petita ermita d'una sola nau dedicada a la Mare de Déu del Remei. Coberta de teules a dues aigües i carener perpendicular a la façana. Campanar d'espadanya coronant la façana principal. Façana principal amb l'entrada emmarcada per dues finestres a banda i banda i un ull de bou al damunt. A l'entrada hi ha un cor i a la capçalera el cambril de la Mare de Déu, al que s'hi puja per una sala lateral a la dreta, i es baixa per l'esquerra. El camerí o cambril té el sostre decorat amb motius geomètrics i d'amorets damunt de núvols i conserva alguna placa de marbre votiva d'agraïment a la Mare de Déu; una del 1918 per haver lliurat a la família de la pesta; i una de l'any 1917 per haver sortit sense danys d'un accident amb tartana.

    No hi ha notícia del moment precís en què es va començar a donar culte a la Mare de Déu del Remei. Segons uns goigs del segle XVIII, es podria tractar d'una Mare de Déu trobada.
    Construcció del s. XVII. Pertanyia a la família Gibert fins el segle XVII. Aquesta família vivia a Torrentbó, en el Molí Gibert, i en un moment de bonança econòmica (ss. XV-XVI) es va traslladar al Remei.
    Si més no, des de 1659 la capella formava edificació separada del casal.
    A l'interior es conservaven exvots, avui desapareguts. S'hi celebra un aplec que va estar més de vint anys sense fer-se i que des del 2002 s'ha recuperat.
    El 7 de desembre de 1718 el canonge Josep de Taverner i Dardena, bisbe electe de Solsona, la nomena "Hermita de Nostra Senyora del Remey", en nom del bisbe de Girona Miquel Joan de Taverner i Rubí i donà permís a Josep de Jalpí per engrandir la capella amb els diners de les almoines; i nomena Josep Jalpí i els seus successors Administradors. Però per nomenar l'ermità calia tenir el vist-i-plau del rector de Sant Martí d'Arenys.
    La devoció venerava la Mare de Déu en cas de manca d'aigua o pestes, són els casos de les processons de 1817 i 1821.
    Arenys de Munt, des de 1846, fa festa el diumenge després de Pasqua per celebrar el vot de poble en honor de la Mare de Déu (veure fitxa 114).

    CASALS i COLL, Gaspar (2006). Noms de lloc d'Arenys de Munt, a Fulls arenyencs de cultura, núm. 10, abril de 2006. Ajuntament d'Arenys de Munt, pàg. 56.
    VIADER i CROUS, Montse (1986). Capella del Remei (Arenys de Munt), a Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, Inèdit.
    PONS i GURI, J.M i FON, Francesc (2003) El santuari de la Verge del Remei del terme d'Arenys de Munt. Ajuntament d'Arenys de Munt.