Canelles Lluçà

Osona
Sector nord-est del terme municipal
A 250 metres per pista forestal de la carretera BV-4341, punt quilomètric 4'250

Coordenades:

42.08424
2.09676
425294
4659524
08109-69
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
XVII-XVIII
Dolent
Tant el volum adossat a l'oest de la masia com algunes de les estructures adossades es troben en estat de ruïna.
Legal
Normes Subsidiàries de Planejament de Lluçà, 2001
Fàcil
Sense ús
Privada
Ref. Cad: 08108A007000100000BU
Jordi Compte i Marta Homs

Canelles està situada en un punt lleugerament elevat dins la vall de la riera Gavarresa, a l'est de la riera i al sud-oest del serrat de les Cabrasses.
Es tracta d'una masia de mitjanes dimensions formada per un volum principal de planta baixa, primer pis i golfes amb nombroses volums i estructures adossats al voltant, especialment a l'oest. Està bastida amb murs de maçoneria de pedra amb carreus treballats delimitant les cantonades i coronada amb teulada de doble vessant amb aigües a les façanes principal i posterior.
La façana principal, orientada a l'est, conté a nivell de planta baixa un portal emmarcat amb pedra treballada, una finestra emmarcada amb maó i llinda de fusta i un portal d'arc de mig punt adovellat al centre, al qual s'accedeix a través d'unes escales bastides amb blocs de pedra treballada. Al primer pis hi ha tres finestres emmarcades amb pedra bisellada, la central de les quals, ubicada sobre el portal, conté un relleu molt erosionat. A nivell de golfes hi ha tres finestres emmarcades amb monòlits de pedra bisellada i un matacà al centre bastit amb grans blocs de pedra treballada. A la dreta la façana forma un queixal a causa d'un volum adossat i conté un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta a la planta baixa, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes, sobre la qual hi ha una obertura a mode de petita eixida. Uns metres davant la façana hi ha diverses estructures bastides amb murs de maçoneria de pedra, una de les quals conté la cisterna al costat de la qual hi ha un portal emmarcat amb pedra treballada i llinda de fusta.
La façana sud conté un cos adossat de planta quadrada adossat a la part esquerre. Pròpiament a la façana i a nivell de planta baixa hi ha dues finestres, una emmarcada amb pedra treballada i l'altra amb pedra bisellada. Al primer pis hi ha dues finestres reformades i a les golfes, una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada. A l'esquerra hi ha estructures adossades bastides amb murs de maçoneria de pedra i parcialment aterrades.
La façana oest es troba dominada per les estructures adossades, bastides amb murs de maçoneria de pedra i parts d'obra vista parcialment aterrades i per un volum adossat en estat de ruïna que formava una eixida a nivell de primer pis sustentada amb pilars de pedra treballada. A l'extrem dret hi ha una finestra emmarcada amb pedra bisellada al primer pis i una finestra emmarcada amb maó a les golfes, i a l'esquerre una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada al primer pis i una finestra emmarcada amb pedra bisellada a les golfes, sobre la qual hi ha una obertura a mode de petita eixida.
La façana nord conté a nivell de planta baixa una finestra reformada i dos petits contraforts bastits amb maçoneria de pedra. Al primer pis hi ha dues finestres emmarcades amb pedra bisellada, una de les quals tapiada, i una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada tapiada. A nivell de golfes hi ha una finestra emmarcada amb monòlits de pedra treballada, també tapiada. A la dreta hi ha diverses estructures adossades.

Canelles es troba documentada en l'acta de consagració de l'església de Santa Maria de Lluçà de l'any 905 on s'esmenta el "villare Callenas". Durant la baixa edat mitjana l'hereu de Canelles regentava en nom de la catedral de Vic la batllia de Casacamella de la vall de Vila-rasa, documentada al 1209, que tenia adscrits masos i terres de la parròquia de Sant Boi i Perafita. També apareix en el capbreu de béns del monestir de Lluçà de l'any 1434 dins la batllia de Santa Eulàlia de Puig-oriol.

FERRER, M. Àngels i SURINYACH, Miquel (1996). La morfologia territorial i el patrimoni històric-arquitectònic del terme de Lluçà. Ajuntament de Lluçà (inèdit).
MASRAMON, Ramon (1990). El Lluçanès Central. Història de la baronia de Lluçà. Ajuntament de Prats de Lluçanès.
PLADEVALL, Antoni (1997). Santa Maria de Lluçà. Antiga canònica agustiniana. Impremta Sellarès (Torelló).
Catàleg de masies i cases rurals susceptibles de recuperació o preservació. Lluçà. 2007.