CANALITZACIÓ ANTIGA DEL MOLÍ D'OBIOLS Avià

Berguedà
Colònia La Plana. 08610 AVIÀ
Al marge del riu Llobregat, sota la colònia La Plana

Coordenades:

42.05369
1.87286
406731
4656352
08011-82
Patrimoni immoble
Obra civil
Medieval
X-XI
Regular
Legal
BPU i ZEA. POUM Avià, DOGC 12/07/2011
2953, any 1990
Difícil
Sense ús
Pública
Ajuntament d'Avià. Plaça de l'Ateneu. 08610 AVIÀ
María del Agua Cortés Elía

Al costat dret del riu Llobregat hi ha un seguit de 93 forats circulars excavats a la roca, paral·lels a l'aigua i que ocupen un total de 40 metres en línia. A la part central hi ha un doble rengle de clots, possiblement d'una reparació. La distància entre els forats és de 15 cm, tenen un diàmetre de 14 cm i una profunditat de 15 cm. A l'interior de la zona tancada pel dic de fusta, podem veure una canalització excavada a la roca, de 40 cm d'amplada i 50 cm de profunditat, que fa ziga-zagues. Corresponen a una antiga canalització d'aigua que portaria aigua a l'antic molí d'Obiols. Una mica més avall, a la riba esquerra, veiem altres forats cavats sobre roca força grans, però és difícil relacionar-los amb alguna construcció concreta.

Les notícies històriques del Molí d'Obiols es remunten a l'any 1125, en un llevador de comptes del monestir de Sant Llorenç prop Bagà: "De ipso moli de Albiols glls. III", és a dir, que aquells que posseïssin el molí d'Obiols havien de lliurar a l'esmentada abadia un cens anual de 3 gallines. Tot i que això no demostra que el molí existís abans. No sabem exactament on seria aquest molí, ni sabem si aquest canal era per a un molí, ni la data exacta en que es feren els canals. Tot i això endevinem que amb aquest canal podien desviar un bon cabal d'aigua i que, fins i tot, podria moure una roda vertical (AA.DD., 1985). Més endavant, al Capbreu del monestir de Santa Maria de Ripoll de 1758 (ACA), el molí d'Obiols consta com a propietat de Joan Minovas pagès d'Olvàn i era a la parròquia de Sant Vicenç d'Obiols. Es possible que aquest molí fos el molí de Minoves situat més amunt del pont d'Oroniu, a la colònia Rosal, i que era propietat dels Minoves d'Olvan; o bé que els Minoves tinguessin primer el molí d'Obiols i el traslladessin durant el segle XVIII al lloc que després ocupà el molí de Minoves. És difícil saber quina de les dues canalitzacions és la més antiga, possiblement primer es fes el canal i posteriorment aquest fou ampliat amb un dic de fusta.

ACA (Arxiu de la Corona d'Aragó), notarials, Berga/Vària, vol. 149.
AA.DD. (1985). Catalunya Romànica. Vol. XII El Berguedà. Fundació Enciclopèdia Catalana.
RIU, M. (1989). L'arqueologia medieval a Catalunya. Barcelona.
BOLÓS, J. ; NUET, J. (1983). Els molins fariners. Ketres Ed. Barcelona.
BOLÓS, J., FABREGA, M. (1982). Els molins de la conca mitjana del riu Llobregat. A: Quaderns d'Estudis Medievals, nº 9, pàgs. 556-568. Barcelona.