A inicis del segle XIX es va plantejar la construcció dels dos canals a banda i banda del Llobregat. El projecte comptava amb el mateix promotor, l'arquitecte barceloní Tomàs Soler i Ferrer, qui a més tenia el suport de Francisco José Castaños, Capità General de Catalunya.
Mentre que el canal de l'esquerra, que portava aigua des de Molins de Rei a Sants passant per Cornella, anomenat Canal de la Infanta Luisa Carlota de Borbón s'executà entre 1817 i 1820, no va passar el mateix amb el canal de la dreta.
L'obra d'aquest segon canal s'endegà el 1819, però les fortes riuades de l'any següent van malmetre tant les obres, que aquestes es van aturar quasi 30 anys. No va ser fins al 1855 quan l'enginyer Eusebi Soler va reprendre les obres després d'aconseguir de l'Estat la concessió per a la construcció del canal per Reial Decret.
L'obra va trigar a construir-se uns 10 anys, degut principalment, entre d'altres, a nombrosos problemes a causa del litigi constant amb el canal de l'esquerra per la captació del volum d'aigua. Diverses ordres reials, de 1857 i 1859, van establir límits en la captació d'aigua del Canal de la Infanta, però no va ser fins a finals del segle XIX que la situació es regulà definitivament.
El 1874, l'Estat va haver de confiscar el canal a causa de la mala gestió dels administradors i el 1880 el va cedir a la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta, formada pels terratinents de Santa Coloma, de Sant Boi i del Prat: Jaume Pascual, Eusebi Jover, Pere Cardona i Josep Vidal, aquest últim en representació d'Eusebi Güell. Tots ells van ser els comissionats que van acceptar el tracte que comportava la cessió de les aigües del riu en el tram comprès des de 100 metres aigües avall de la presa del canal de la Infanta fins al punt compatible amb la legislació vigent, a canvi d'un cànon anual.
El 1896 era encarregada l'administració al Sindicat de Regants del Canal de la Dreta i, des del 1990, ho és per la Comunitat de Regants del Canal de la Dreta del riu Llobregat.
A més de servir per abastar d'aigua els conreus de la riba del Llobregat, el canal també s'aprofità per fabricar energia elèctrica per enllumenat públic i particular de Sant Boi de Llobregat.
