Parc Agrari
Santa Coloma de Cervelló

    Baix Llobregat
    Carretera BV-2002, entre els Km 3,100 i 5,500
    Emplaçament
    Entre el riu Llobregat i l'autopista A-2, a l'est, i la carretera BV-2002, a l'oest.
    14,7

    Coordenades:

    41.36533
    2.03466
    419263
    4579763
    Número de fitxa
    08244 - 8
    Patrimoni natural
    Tipologia
    Zona d'interès
    Estat de conservació
    Regular
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Productiu
    Titularitat
    Privada
    Diversos propietaris
    Autoria de la fitxa
    Cristina Belmonte (iPAT Serveis Culturals)

    Espai de més de 2 km de llargada destinat fonamentalment a l'explotació agrícola, principalment de regadiu, beneficiat pels sòls al·luvials i l'elevada humitat existent a causa de la proximitat del riu.
    El Parc Agrari de Santa Coloma de Cervelló forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat situat a les planes al·luvials del delta i de la vall baixa del riu Llobregat, a la comarca del Baix Llobregat. El territori del parc, de 2938 ha, està integrat per catorze municipis: Castelldefels, Cornellà de Llobregat, Gavà, l'Hospitalet de Llobregat, Molins de Rei, Pallejà, el Papiol, el Prat de Llobregat, Sant Boi de Llobregat, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Cervelló i Viladecans.
    En el tram de Santa Coloma encara es conserva el parcel·lari característic de regadiu, original del segle XIX. Molts dels elements utilitzats per afavorir aquesta explotació agrícola encara es conserven al municipi, com els canals, séquies i una elaborada xarxa de camins a través del parcel·lari, molt arrelat al lloc amb l'existència de nombroses barraques lligades a la feina del camp.
    Per tant, el parc agrari constitueix en sí mateix un patrimoni cultural, econòmic, ecològic i paisatgístic importantíssim dins l'àrea metropolitana de Barcelona.

    Forma part del Parc Agrari del Baix Llobregat

    Ja en època romana la vall baixa del Llobregat fou reconeguda com a via de comunicació privilegiada cap a i des del Pla de Barcelona, importància que continuà durant l'edat mitjana.
    Les primeres descripcions sistemàtiques del paisatge de la zona són del segle XVIII, a partir de les respostes de pobles com Molins o Sant Feliu al qüestionari de Francisco de Zamora. Gràcies a aquest qüestionari se sap que part del fons de la vall estava ocupat per sorrals, i que hi havia freqüents inundacions, tot i que hi havia zones on emparrar les vinyes i obtenir-hi raïm en fresc o vi grec.
    A la segona meitat del s. XVIII, la construcció del "camino recto" derivat del decret de Carles III de 1761 representà un canvi de primer ordre en el paisatge, amb la implantació del traçat de la N-II (comunicant Madrid amb la Jonquera) i l'aparició del pont de Molins de Rei.
    Però segurament un dels canvis més significatius fou la inauguració el 1819 del canal de la Infanta Carlota, al marge esquerre del riu. A final del segle XIX, a la zona regada pel canal de l'esquerra ja s'hi havien imposat els fruiters de regadiu.
    L'arribada l'any 1854 de la línia de tren al marge esquerre va comportar comptar amb un excel·lent mecanisme d'exportació i, també, de transport eficient a Barcelona.
    Al seu torn, l'any 1858 fou inaugurat inicialment (de forma definitiva, el 1885) el canal de la Dreta del Llobregat. Aquest canal té 14 km, i va de Sant Vicenç dels Horts al Prat de Llobregat. Els conflictes entre el canal de la dreta i l'esquerra es van estendre durant anys, però a inicis del segle XX l'explotació agrícola ja era un fet a ambdós costats. Juntament amb la importància de l'agricultura, al segle XIX i, sobretot a començaments del XX, s'implanta la indústria a la zona, cosa que provocà canvis paisatgístics importants. En aquest procés s'inclou la creació de la colònia Güell, la cripta de la qual (obra d'Antoni Gaudí) ha estat declarada patrimoni de la Humanitat.

    AA.DD (2011) Inventari de Masies i elements singulars del municipi de Santa Coloma de Cervelló. Memòria. SPAL. Diputació de Barcelona
    https://parcs.diba.cat/web/BaixLlobregat