Can Xurriu
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa entre mitgeres d’una sola crugia amb planta baixa, dos pisos i terrat. La composició de la façana presenta un eix asimètric. Les obertures tenen proporcions verticals i disminueixen la seva dimensió a més alçada de plantes, com també la llosa dels balcons.
L’entrada a la planta baixa presenta sòcol d’aplacat de rajola de textura rugosa, hi ha un portal d’arc rebaixat emmarcat amb peces ceràmiques i la porta és de fusta. A la part esquerra de la façana, una composició de rajoles policromades decorativa, signada per Esteve Via de Can Fontanals, representa a Sant Ramon Nonat. A sota, en una placa, es pot llegir la inscripció “Samsó llevadores 1824-1999”.
Una cornisa motllurada separa aquesta planta de la primera, on hi ha un balcó amb llosana també motllurada i una barana de forja simple amb detalls ornamentals treballats en el centre a partir d’una forma floral central. Als extrems del passamà destaquen uns poms esfèrics decoratius. L’obertura queda emmarcada per un trencaaigües motllurat acabat per peça ceràmica de color blau marí. El balcó del pis superior, més petit, repeteix el mateix esquema amb la llosana d’obra i les peces ceràmiques decoratives de color blau.
Per sobre d’aquest pis i entre cornises hi ha una franja horitzontal amb respiralls ornamentals, i per últim el coronament conté una petita part de balustrada a la part central i motllures geomètriques als laterals.
Història
Aquesta casa segueix el model de les anomenades cases de comparets, d’origen popular i que mantenen elements de la relació entre residència i treball bàsicament de pagesos i menestrals. S'originen a la segona meitat del segle XIX, fruit de les noves parcel·lacions de grans finques dins l'evolució i creixement urbanístic resultant del creixement econòmic vitivinícola. Originalment era la casa número 1 del carrer.
Probablement can Xurriu està vinculada al mas Xurriu, situat fora del nucli urbà. Segons consta en el cens, a principis del segle XIX, la família residia a la vila mentre les terres eren explotades per un masover. El permís d'obres és signat per Ramon Sendra i Solé (POUM). La placa ceràmica a la façana on es pot llegir “ Samsó, llevadores 1824-1999”, documenta l’existència d’una nissaga familiar dedicada a aquesta professió.
Segons el rètol comentat, la casa dataria de 1824. El 1881, es va reformar engrandint les obertures, passant de petites finestres a balcons. També s'aprofita per centrar i engrandir el portal d'entrada (POUM, 2010).
A les dades del cadastre es documenten reformes de l’immoble l’any 1968.
Felicià Sallent i Pujador va ser el mestre d'obres que va dissenyar la casa, treballà sobretot a Vilafranca del Penedès, on exercí també com a director de camins veïnals. A Sant Sadurní el trobem documentat com a responsable de moltes cases de la segona meitat del XIX.
Bibliografia
SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex III Catàleg d’edificis i conjunts urbans a protegir per raons del seu valor cultural. Fitxa 35.
