Masia can Xurriu
Sant Sadurní d'Anoia

    Alt Penedès
    Al nord de Sant Sadurní d’Anoia, a prop de la deixalleria municipal.
    166

    Coordenades:

    41.4398
    1.78479
    398480
    4588293
    Número de fitxa
    08240 - 126
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Dolent
    Està abandonat i en procés d'enrunament.
    Protecció
    Inexistent
    Inexistent
    Número inventari Generalitat i altres inventaris
    IPAC 33124
    Accés
    Difícil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    08240A029000260000BL
    Autoria de la fitxa
    Josep Anton Pérez Arriaga (TRÍADE Serveis Culturals)

    Masia aïllada, presenta planta rectangular amb els costats més llargs situats a l’est i oest. Els paraments exteriors conservats mostren un basament fet amb pedres irregulars (ben col·locades en els angles de les façanes), i la resta de l’alçat es desenvolupa a partir d’un parament de tàpia, encara que presenta intermitentment blocs irregulars i algunes totxanes.

    L’interior de l’edifici té dues plantes, amb els pisos pràcticament caiguts del tot, amb la presència d’un envà central de sud a nord. Les parets interiors encara mantenen part dels arrebossats, així com la presència de pintura blanca, blau cel o rosada. Pel que fa la teulada, originalment a doble vessant, pràcticament no en queda res, a excepció d’un tram vers l’angle sud-est.

    A l’interior de l’edifici hi ha la runa dels pisos cedits, i part dels embigats que els sostenien, així com restes d’algunes de les parets mestres caigudes. A l’àrea nord-oest es pot observar les restes d’una part de la façana oest caiguda recentment. Les façanes presenten poques finestres, algunes ja perdudes, així com la porta d’accés a la façana oest, que ha desaparegut recentment.

    Finalment, a la façana sud es veu un recinte annex en forma de tanca, fet de maçoneria.

    Les primeres mencions de l’edificació se situen a inici del segle XIX, moment en què la família propietària es va traslladar a Sant Sadurní i va seguir mantenint la masia, ara explotada per un masover.

    L’any 1973 se sap que estava completament deshabitada, però servia com a magatzem d’eines i de maquinària agrícola, i encara mantenia la seva estructura intacta amb un bon estat de conservació. En l’última revisió de la masia feta en l’Inventari de Patrimoni Arquitectònic de la Generalitat de Catalunya (2018) es pot veure com l’estat de l’edificació començava a ser crític però encara conservava intacta la façana oest i el portal d’entrada, que avui dia ja s'ha enrunat.

    FORNS, Maria; FORNS, Lluís (1973). Breu estudi sobre les Masies de l’entorn de Sant Sadurní de Noia, Tipografia Empòrium, Barcelona.

    SOLANS, Joan Antoni (2010) POUM. Annexes a les normes. Annex V. Inventari de masies i cases rurals.