Arxiu parroquial de Sant Sadurní d'Anoia
Sant Sadurní d'Anoia
Ubicació
També al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat (Casa de l'Església, c. Armenteres, 35. Sant Feliu de Llobregat).
Coordenades:
Classificació
Descripció
El fons documental conservat a la rectoria de Sant Sadurní es limita principalment als llibres sacramentals a partir de l’any 1900:
- Bateigs: Registres de naixements i baptismes amb informació sobre els pares i padrins.
- Confirmacions: Documents sobre aquest sagrament, sovint amb noms i edats.
- Matrimonis: Inclou dades dels contraents, pares i testimonis.
- Defuncions: Informació sobre enterraments i, en alguns casos, la causa de la mort.
La sèrie no és completa per tot el segle XX a causa de la desaparició de documentació durant el saqueig esdevingut en fets revolucionaris de juliol de 1936.
La resta de l’arxiu parroquial es conserva al Bisbat de Sant Feliu de Llobregat, on destaca la següent documentació:
- Sobre confraries i associacions: Centre Catòlic (1884), Crist de Piera (1817-1868), Filles de Maria (1925) i Mútua Sadurninenca (s. XX).
- Documents episcopals: 1774-1857.
- Administració parroquial: Capbreus de la rectoria (1444-1568), censos i censals (1612-1835), certificats i taules (1800-1831), comptes del blat i la vinya (1662-1839) i rendes de la parròquia (1749-1879).
- Documentació notarial: Capítols matrimonials (1584-1752), inventaris (1614-1814), manuals notarials (s. XIV-XVIII) i testaments (1598-1822).
- Llibres sacramentals: Conservats des del segle XVI.
- Altres documents de diversa temàtica.
Cal destacar que una part dels llibres sacramentals més antics han estat microfilmats a l’Arxiu Diocesà de Barcelona.
Història
Durant la revolució de juliol de 1936, a l’inici de la Guerra Civil espanyola, l’església i la rectoria foren saquejades, una part de l’arxiu parroquial va desaparèixer cremat. No obstant això, molts llibres sacramentals es van salvar.
Bibliografia
VV.AA (2006). Parròquia de Sant Sadurní, 300 anys d’història (1705-2005). Parròquia de Sant Sadurní d‘Anoia. Institució cultural “la Llar”.
