Can Vilomara
Castellfollit del Boix
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Can Vilomara és una mas format per l’annexa de diversos volums a l’entorn de la casa primigènia, la qual es troba tancada per una baluard amb el portal d’accés reformat l’any 1980 per Alfons Vilomara, tal i com s’indica al forjat superior: AV 1980. El cos primigeni és un edifici de planta rectangular amb la coberta a dues aigües amb el carener perpendicular a la façana principal, orientada a migjorn. Consta de planta baixa, pis i golfes. Davant l’entrada hi ha el patí tancat pel baluard que conserva l’antic enllosat de pedra. El frontis s’hi obra l’antic portal d’accés d’arc de mig punt adovellat amb la inscripció a la dovella clau: IHS 1600 malgrat que el segle XVIII fou reformat transformant les finestres amb balcons amb voladís. L’interior, tot i haver estat reformat, manté l’antiga estructura i distribució on destaca l’entrada en volta catalana i una gran sala a la primera planta. Aquest edifici fou ampliat amb un cos lateral per la banda de llevant amb planta baixa i pis. Davant la casa primigènia s’edifica al segle XVIII un cos de planta rectangular amb la coberta a dues vessant amb el carner perpendicular a la façana principal, orientada a tramuntana (enfront l’entrada principal). En una de les portes d’accés d’aquest cos es conserva una biga de fusta amb l’any 1761gravat i dona accés a la zona de l’eixida oberta per la banda de migjorn per tres arcs de mig punt. Fora del recinte tancat i hi ha l’espai que ocupava l’antiga l’era i la pallissa amb dos grans arcs de mig punt adovellats. A la part posterior de la finca un volum independent que acull dos antics cups de vi de planta circular i la zona on hi havia la premsa.
Història
Segons els actuals propietaris, antigament hi havia una biga de fusta a la zona de les golfes amb la data de 1418. A l’Arxiu Comarca de l’Anoia conserva un document de l’any 1740 on Jaume Vilomara de Castellfollit del Boix té una causa pendent contra Jaume Cortada. Al segle XIX Cal Vilomara tenia en cens les edificacions que actualment constitueixen el Clot del Jep com és el cas de Ca l’Isidre Fuster, Ca la Mercè o Ca l’Antònia.