Can Tiano
L'Ametlla del Vallès

    Vallès Oriental
    pont de la Terrera
    Emplaçament
    Al pont de la Terrera i el Carrer Raval.
    262

    Coordenades:

    41.6659
    2.25564
    438032
    4612950
    Número de fitxa
    08005-313
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Jaciment arqueològic
    Antic
    Romà
    Segle
    IIaC-VdC
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Altres
    Titularitat
    Privada
    Varis propietaris
    Autor de la fitxa
    Enric Costa Argemí

    Restes estructurals situades entre el pont de la Terrera i el Carrer Raval i el carrer Avellaners i el carrer Pollancre. S'estén fins arribar al torrent del Sorral. Zona de pendent suau cap al sud-oest, ben assolellada i amb bona disponibilitat d'aigua.
    La bibliografia situa el jaciment de Can Tiano davant de la casa del mateix nom, just al marge nord de la carretera de Bigues. Tanmateix, per les informacions que hem anat recollint, l'ampliem a tot l'espai comprès entre el pont de la Terrera i el camí de Can Guineu, sobretot al costat nord de la carretera i almenys fins arribar a la casa de Can Tiano. El senyor Esteve Argemí ens ha explicat que, en obrir la carretera actual, les troballes de ceràmica antiga en tot aquest sector eren molt abundants. En el sector més proper a l'encreuament entre l'Antic Camí de Caldes i la carretera s'hi ha localitzat abundant material ceràmic d'època republicana, així com escòria de ferro i material ceràmic imperial -per exemple, sigilata africana-. Així mateix, l'any 1976, en fer els fonaments d'una torre en aquell sector, es localitzà una paviment d'opus testaceum i un petit cap esculturat representant un silè, actualment desaparegut. D'altres notícies diuen que en aquest mateix moment també aparegué una olla sencera i el que es va identificar com un possible forn. També durant les obres de construcció de dues cases al carrer Avellaners, davant de Can Suari, el mateix Esteve Argemí ens ha confirmat que aparegueren algunes tombes de tègula, força quantitat de tègules i una mena de pica de pedra amb un forat -probablement el desaigüe-. El senyor Terricabras, de la Garriga, ens ha confirmat la troballa en aquesta mateixa zona, d'una mena de canalitzacions de tegula, durant les obres d'urbanització de Can Camp, en què realitzava les tasques de lampisteria. També en aquesta zona es realitzà l'any 2006 una petita excavació arqueològica que documentà diversos espais d'habitació, amb paviments d'opus signinum, i restes d'una premsa i d'espais probablement dedicats a la producció de vi. Més a prop del pont de la Terrera i també al marge nord de la carretera, un equip vinculat al que després ha estat el Museu de Sant Feliu de Codines, format entre d'altres pels senyors Martí Garriga i Joan Grau hi va excavar una altra tomba de tègula, que entre d'altres materials va proporcionar una bonica gerra de ceràmica comuna quasi sencera, i que es datà entre els segles II i III d.C. Una tomba molt similar a aquesta és la que aparegué en decurs de les obres d'urbanització realitzades l'any 2006 al tram final del Carrer Antic Camí de Caldes. Així mateix, es conserven dos fragments de bases de sigil·lata africana D1, que Ramon Járrega datà entre els anys 350 i 450.
    Finalment, pel que fa al marge sud, a la zona de l'antic camp de futbol, diverses fonts asseguren que durant els treballs agrícoles s'hi localitzaven nombrosos paviments de molt bona qualitat, que identificaren en alguns casos amb dipòsits, cisternes o, potser, banys.
    Entre el material conservat al Museu de Granollers, hi destaquen alguns materials que demostren l'amplitud cronològica del jaciment: un pondus ibèric o fragments de ceràmica grisa de la costa catalana, al costat de sigil·lates africanes, per exemple.
    Ens trobem, doncs, davant d'una altra vil·la important i amb una àmplia cronologia, que començaria al segle II a.C. i que, almenys, encara continuaria ocupada durant la segona meitat del segle IV o la primera del V. Actualment resten encara alguns solars d'aquesta zona per urbanitzar.

    Localitzat per Josep Estrada.

    COSTA I ARGEMÍ, Enric (2007). Inventari arqueològic de l'Ametlla del Vallès. Ajuntament de l'Ametlla del Vallès.

    Inventari del patrimoni arqueològic i paleontològic de Catalunya. L'Ametlla del Vallès (Vallès Oriental), Direcció General del Patrimoni Cultural, Generalitat de Catalunya.