Can Subiracs
Arenys de Mar
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa que fa cantonada entre els carrers de La Torre i de Sant Josep. És de planta rectangular i consta de planta baixa i pis. La coberta és de terrat pla o a la catalana. La façana principal, que dona al carrer de La Torre, es configura a nivell compositiu a partir de dos eixos de verticalitat, definits per les obertures de cada planta. En planta baixa, hi ha la porta d'entrada i una finestra amb guardapols arquejat, columnetes estriades i esgrafiat amb motius florals.
Al primer pis, damunt la porta d'entrada, hi trobem una tribuna sostinguda per dues grans mènsules, que emmarquen, alhora, la porta de la planta baixa. La tribuna està formada per un basament massís decorat amb motllures estriades i ornamentació floral, que conté un medalló, en el qual hi ha gravat un anagrama amb les sigles «LG». Dels extrems del basament arrenquen dues columnes jòniques que sostenen un entaulament i un frontó, també en arc mixtilini decorat amb una diadema que repeteix, al timpà; els motius florals dels esgrafiats són en relleu. Al costat hi ha una finestra amb les mateixes característiques, guardapols arquejat, columnetes estriades però amb un ampit molt desenvolupat que és, al mateix temps, una jardinera de pedra.
Com a coronació hi ha una cornisa amb balustrada als laterals, i en la part central el capcer curvilini, amb un medalló amb la data de la seva construcció “1921”.
Els mosaics dels arrambadors de l'entrada i de l'interior són de la fàbrica Pujol i Bausis.
Història
Aquesta casa està situada en un carrer que és dels més antics de la població, el carrer de la Torre. Per les seves decoracions és un exemple de la prosperitat que en un cert moment tenia la població.
El nom del carrer li ve d’una torre construïda cap a l’any 1560 que es coneixia com la Torre del Pobre Home o del Prohom. Era una torre de defensa de planta rodona. Les primeres cases que es van aixecar eren conegudes com les cases d’en Xiot, a finals del segle XVI; a la mateixa època que la construcció de l’església i es diu que el van dibuixar destradors o acanadors, que es dediquen a amidar carrers. Per això els veïns es vanten de ser el carrer més recte d’Arenys.
En paraules de Núria Nogueras i Baró, publicades per Maria del Castillo (2006): “El carrer de La Torre comença a la cruïlla del Bisbe Pasqual, anomenat popularment de la Revolució. Abans, però, arribava només fins al carrer de J. Baralt, i a partir d’allà era ocupat per la finca Huerta Jesús, on hi havia, en regim de lloguer, el camp d’esports del Popular, que s’anomenava camp de baix [...] El camp de futbol era tancat per una paret que anava des d’on hi ha ara can Basilio fins a can Casas, i davant per davant del carrer de la Torre hi havia una porta de ferro forjat, alta i airosa, que li donava un aire d’importància i molt bonic. Bastant després d’acabada la guerra, i ja desaparegut el Popular, es va urbanitzar el solar i el carrer es va allargar fins a les escoles, encara que només en tenien fets els fonaments. La primera caseta que es va construir a l’antic solar com a promoció, la van rifar i en resultà guanyador en Martí Tomàs, que la va llogar a en Santiago Vilagrasa. Després d’aquesta primera caseta, d’una fàbrica i de la bonica torre d’en Calassanç Pi i de la seva esposa, la Maria Tàpies, s’hi va construir l’edifici de l’entitat Joventut Seràfica”.
En el carrer hi ha dues capelletes, una dedicada a Sant Isidre, en el número 1, i l’altra dedicada a Sant Jaume, en el número 9. Els veïns i les veïnes del carrer van adoptar Sant Jaume com a patró del carrer i fan una festa en honor seu el dia del seu natalici o dies natalis. Durant la Guerra Civil espanyola (1936-39) es van destruir les capelles; però després de la guerra es van refer. Posteriorment se n’aixecà una altra dedicada a la Mare de Déu del Carme, en el número 22.
En aquest carrer hi va néixer Josep Xifré i hi vivia amb els seus pares i els seus tres germans, dos nois i una noia. També hi va néixer, l’any 1813, el jesuïta Joaquim Forn i Roget, que fou rector de la parròquia de Westminster.
Bibliografia
CASSÀ i BARRERA, Joaquim (2015). Carrers d’Arenys de Mar. Crea’t Edicions.
CASTILLO i RABASCALL, Maria del (2006). El carrer de La Torre. Històries novel·lades d’un tros d’Arenys. Arenys de Mar: Amics del carrer d La Torre.
ESPRIU i MALAGELADA, Agustí (2015). Aproximació històrica al mite de Sinera. Publicacions de l’Abadia de Montserrat.
MANCIÑEIRAS, Juan Antonio; PARÉS, Manel i CASADEMONT, Ricard (2014). Pla especial de protecció del patrimoni arquitectònic d’Arenys de Mar. Ajuntament d’Arenys de Mar (pendent d’aprovació).
