Can Seix (abans can Coll)
Pallejà
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Casa de grans dimensions, envoltada per un jardí particular, amb planta baixa, planta noble i galeria sota teulada, amb coberta de teula àrab a doble vessant i carener perpendicular a la façana principal, que és a migdia. Cal destacar el coronament de línies sinuoses de la façana principal, acabat amb un rellotge de sol; la galeria de solana, que consta de tres arcs trigeminats; i també la fusteria dels porticons. Aquests darrers, però, es troben en mal estat i alguns han desaparegut. El portal principal és coronat amb un arc de mig punt de pedra roja. El vestíbul és cobert amb volta catalana. Són nombrosos els detalls i acabats artístics de la casa: talles de fusta, ferro forjat i rajoles decorades. Al jardí hi ha un banc amb decoració de trencadís. Al primer pis hi ha una llar de foc de forja amb escons de fusta decorada.
Conserva el celler de l’antiga masia, articulat per arcs ogivals amb coberta de cassetons de guix decorat.
En una reforma posterior, de l'any 1928, projectada per Antoni Fisas i Planas, es va instal·lar una gran claraboia de vitralls que es coneix amb el nom de “el caçador d’ocells”, obra de Xavier Nogués, una de les figures més destacades del Noucentisme. La claraboia va ser declarada Bé d’Interès Nacional l’any 2014 (data de la declaració BCIN).
Actualment la casa, malgrat que hi viuen uns masovers, no es troba en bon estat.
Història
Antiga masia de can Coll, probablement d’origen medieval, documentada a partir de 1600, quan la documentació escrita ens permet saber que antigament era el mas d’en Clariana i que en aquell moment era a mans de Miquel Coll, pagès de Santa Eulàlia de Pallejà. La casa disposava d’una gran extensió de terra, que incloïa la zona de les Rovires, amb presència d’altres masos. Amb el temps, part d’aquestes terres es van anar parcel·lant i venent. Malgrat tot, la propietat va romandre a mans dels Coll fins que l’any 1870, va passar a mans de Francesc Bonastre i Xiol.
El 1911, la va heretar Maria Mercè Bonastre i Giralt, que era casada amb Francisco Seix i Faja. Aquest darrer va encarregar-ne una rehabilitació integral a Modest Feu, que la va transformar completament en una torre d’estil modernista rural, i va conservar de l’antiga masia el celler, una premsa de raïm datada de 1776 i una nau amb arcs diafragmàtics de pedra que sostenen un artesanat barroc. L’interior es va acabar amb una sèrie de treballs artístics entre els quals cal destacar talles de fusta, acabats en ferro forjat, rajoles de ceràmica, vitralls emplomats i mobiliari de l’època. També es va arranjar el jardí al gust de l’època.
Bibliografia
- MASSEGUR, Albert (2003). El castell de Pallejà i altres masies del terme. Ajuntament de Pallejà, pp. 57-62.
- Pal·laliana, Butlletí del Museu de Pallejà (2021) núm. 21, tercera època. Pallejà, març de 2021, p. 11.
