Es tracta d’una part de l’antic jardí de regust romàntic de can Seix, amb una gran bassa de 10 m de diàmetre i 1,5 m de profunditat que s’alimenta d’un brollador que vessa a través d’una construcció d’obra vista. No és doncs una font natural, ja que l'aigua raja dels dipòsits que va fer construir la família Seix per recollir l'aigua que brolla de la Presa de l'Aigua, al capdamunt del torrent dels Toscos, al sector de les Rovires.
A la bassa encara avui s’hi troben nenúfars, lliris grocs i asprelles, que contribueixen en la reproducció d’un gran nombre d’espècies, com ara la reineta, la granota verda, el tòtil o la salamandra. També s’hi deixen veure fàcilment les libèl·lules i altres invertebrats aquàtics.
En un raconet de la terrassa queda la font, a recer d'un mur arrodonit amb un banc que el ressegueix. La font és part de la bassa, emergeix del seu contorn. El mur frontal és d'obra vista, arrodonit per la part de dalt. Al mig hi un plafó de rajoles de ceràmica, molt desgastat i malmès pel pas del anys, on, a més del nom de la font, s'hi podia llegir aquesta frase: "La Sra. Mercedes Bonastre que prodigaba bondad como la fuente da el agua que fluye mansamente". A sota, hi ha una pica de pedra de forma semicircular que recollia l'aigua, Avui en manca una part. El broc per on rajava l'aigua ha desaparegut i només en resta el forat.
L’entorn és plantat de plataners i és un espai on s’hi troben encara diverses especies d’aus, com ara el papamosques gris, el verdum, la merla, el raspinell, el picot verd, la mallerenga carbonera o el pardal xarrec.
Actualment la font resta eixuta, però la bassa es segueix alimentant d'aigua mitjançant una canonada que es repenja al capdamunt de la font, de forma poc elegant i deslluint el conjunt.
