Can Sarandico
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada de planta rectangular formada per tres cossos adossats. El volum principal presenta la coberta de teula àrab de dues aigües i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra i la llinda de fusta. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els emmarcaments bastits amb el mateix revestiment que cobreix les parets. La finestra de llevant de la planta baixa té una destacable reixo de ferro disposada en quadrícula, mentre que la de ponent és més petita i té l'ampit de pedra. A la part superior del parament, entre les dues finestres, hi ha un rellotge de sol circular pintat damunt del revestiment. Té el gnòmon de vareta i la numeració aràbiga, i està delimitat per un marc rectangular amb timpà. Adossats a la façana de tramuntana hi ha els altres dos volums. El de la banda de ponent és de nova planta, mentre que l'altre és original de la construcció. És de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i està organitzat en dos nivells, tot i que no té tanta alçada com el principal. Presenta obertures rectangulars, algunes d'elles emmarcades en pedra. La finestra de la planta baixa situada a façana de llevant està bastida en maons. La construcció està bastida en pedra de diverses mides disposada irregularment. Tant les façanes laterals com la posterior deixen l'aparell de l'obra vist, mentre que la principal presenta un revestiment lliscat. Tot l'edifici compta amb un ràfec doble de maons i teula àrab. Davant de la façana principal, a l'extrem de llevant, hi ha un destacable lledoner de grans dimensions. A la part posterior, en un nivell més baix que el de la masia, hi ha una alzina força gran també.
Les imatges han estat extretes de l'Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius, elaborat per la Diputació de Barcelona l'any 2005.
Història
L'única referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Sarandico fou bastida a principis del segle XIX per un membre de la família Arnó, que procedia de la masia de can Sabé. No se sap del cert si l'edifici va ser fet de nova planta, és fruit d'una reforma o bé es van aprofitar les restes d'alguna altra estructura per construïr-la. Era una masoveria que formava part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. Els Arnó van estar-s'hi de masovers des de principis del segle XIX i fins l'any 1985. A principis dels anys 60 es va refer la teulada i es van canviar algunes bigues. Prèviament s'havia pavimentat el terra amb ciment.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.66/146.