Can Sabé Dosrius

Maresme
Veïnat de Rupit, 11 - Zona de Canyamars
Al tram inicial del camí que va del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, al costat de Can Cunit
254m

Coordenades:

41.60734
2.46025
455025
4606322
08075-134
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVI-XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Ref. Cad.: 000612500DG50F
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada formada per diversos cossos adossats que li proporcionen una planta rectangular. El volum principal és rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada al sud-est, presenta un portal d'accés d'arc de mig punt adovellat, amb els brancals bastits amb carreus de pedra. La resta d'obertures són rectangulars i tenen els emmarcaments bastits amb carreus de pedra i les llindes planes. Cal exceptuar la finestra de ponent de la planta baixa, emmarcada amb el mateix revestiment que cobreix les parets. Al pis hi ha tres finestres amb els ampits motllurats, la de la banda de ponent amb la llinda gravada: "ANY 1702" i la central amb espitllera inferior. La façana està rematada amb un ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de ponent, i alineat amb la façana principal, hi ha un cos rectangular amb teulada d'un sol vessant i organitzat en una única planta. Presenta un portal d'accés rectangular, amb els brancals fets de carreus de pedra i la llinda plana sostinguda amb permòdols. Està rematat amb el mateix ràfec de teula àrab. Adossat a la banda de tramuntana del volum principal hi ha un cos rectagular amb teulada de dues vessants i de més alçada que el davanter. A llevant hi ha una petita terrassa al pis amb garatge inferior. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, deixant algunes pedres de l'aparell de l'obra vistes i a les cantoneres també.

Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Sever.

La primera referència documental de la masia apareix en un capbreu de les rendes de Dosrius i Canyamars datat l'any 1570. En aquest document consta "Micael Saber". Al mateix temps, la masia apareix novament documentada en una relació de masos del terme de Dosrius i Canyamars ("Individuació de tots los masos que componen lo terme y Parroquies de Dosrius y Canyamas ab las casas y terras que son continuades en lo de capbreu del 1570"). En aquest document es menciona en "Miquel Sever pagès de Canyamars confessa son mas Sever" i també una peça de terra anomanada "Quintana del Mas Sever". Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1632 continua apareixent el topònim "Saber" dins del veïnat de Canyamars. Dins del mateix document, en la llista corresponent a l'any 1897 hi consta com a "Sabe". Durant el segle XVIII, les referències documentals del cognom i de la masia continuen. En aquest sentit, en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix", hi consta "Can Saber pagès" i "casa Jaume Saber". Tot i que no es pot assegurar, aquestes anotacions poden estar fent referència tant a la masia de can Sabé com a la de can Joan Sabé, que és veïna seva. Aquest document forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII. Així mateix, en una llibreta que passava revista de les terres i vinyes de Dosrius i Canyamars datada l'any 1779, hi apareixen dues referències que al·ludeixen a una peça de terra i una vinya de "save". I, finalment, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787", i també en les posteriors fins l'any 1792, hi consta el topònim "Casa Sabé". Quant al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi consten en "Pablo Sabé" i "Jayme Sabé" com a caps de casa de dos edificis (números 6 i 9). En aquest cas tampoc es pot assegurar que ambdues mencions s'estiguin referint a les dues masies però és força probable. Segons les fonts orals, la masia de can Sabé era una masoveria que forma part de les propietats de la masia de can Galzeran, una de les cases més importants i antigues de Canyamars. A can Sabé hi havia jornalers i mossos. Dins del segle XX, l'edifici es va dividir en dos habitatges i, posteriorment, quan s'hi van fer reformes interiors per habilitar-ho com a centre de convalescència. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.

ALSINA I BOIX, Neus; JUBANY I PINÓS, M. Àngels (1995). Una ullada al passat: història gràfica de Dosrius, Canyamars i el Far (1900-1975). [Dosrius]: Ajuntament de Dosrius, p. 61. ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.65/145; I.RR.55/135. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017. Http://www.cansabe.com/ [Consulta: 13-12-2017].