Can Joan Sabé
Dosrius
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Descripció
Masia aïllada i reformada constituïda per dos grans cossos adossats que li proporcionen una planta en forma d'L. El volum principal presenta una coberta de teula àrab de dues vessants de diferent longitud, amb el carener perpendicular a la façana principal, i està distribuït en planta baixa, pis i golfes. Totes les obertures de la façana principal són rectangulars, exceptuant la finestra de les golfes, que és d'arc de mig punt adovellat, tot i que restituïda. A la planta baixa destaquen dos portals d'accés amb els brancals bastits amb carreus de pedra i les llindes planes, i dues finestres emmarcades en pedra també. Adossat a l'extrem de llevant hi ha un altre volum rectangular, amb teulada d'un sol vessant i organitzat en dues plantes. Presenta grans finestrals d'arc rebaixat a la planta baixa i finestres més petites i d'arc rebaixat al pis. Adossat a l'extrem de tramuntana del volum principal hi ha l'altre cos que defineix la planta de la masia. És rectangular, amb coberta de teula àrab de dues vessants i distribuït en planta baixa i pis. Compta amb obertures rectangulars a la planta baixa i d'arc rebaixat al pis. Tota la construcció presenta els paraments arrebossats i emblanquinats, amb un ràfec de teula àrab als dos volums de la banda de migdia. Davant la façana principal hi ha un espai pavimentat de planta rectangular, disposat a mode d'era.
Altres denominacions relacionades amb l'edifici: can Joan Sever, els Lledoners, can Roca.
Història
La primera referència documental directa de la masia la trobem en una "Llista per cobrar en lo terme de cañamás un ters i mitx de cadastro per lo enganxament de los soldats que dit poble contribueix". En aquest document, que forma part del fons documental de la família Gel i Amat de Canyamars i està datat dins del segle XVIII, hi apareix citada la "Casa Joan Saber". Poc després, en les "Llibretes per cobrar lo reial cadastro de dosrius y cañamas del primer ters de 1787", i també en les posteriors fins l'any 1792, hi torna a constar "Joan Sabé". Pel que fa al segle XIX, la masia apareix grafiada en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Poc després, en un llibre de registre de retolació de carrers i numeració de cases del quinquenni 1860-1865, en el veïnat de Rupit, hi apareixen dos personatges amb aquest cognom, "Pablo Sabé" i "Jayme Sabé". Tot i que no es pot assegurar és probable que un d'aquests personatges fos el cap de casa de la masia de can Joan Sabé i l'altre el de la masia de can Sabé, veïna seva. Finalment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom "Joan Sabé" dins del veïnat de Canyamars. La masia fou objecte de reformes durant la dècada dels anys 70 del segle XX. Entre els anys 1975 i 1977 s'arranjaren les cobertes dels volums i es va construïr un pou entre d'altres.
Bibliografia
ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.59/139. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.
