Can Martra
Dosrius

    Maresme
    Paratge de Can Brugueràs, 37 - Zona de Canyamars
    Emplaçament
    Pel camí del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, damunt de la masia de Can Pau de la Rosa
    292m

    Coordenades:

    41.61135
    2.47373
    456151
    4606760
    Número de fitxa
    08075-129
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Modern
    Popular
    Segle
    XVIII
    Estat de conservació
    Dolent
    Ha perdut tota la coberta i els forjats interiors. Murs força degradats.
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    Ref. Cad.: 08074A00600032
    Autoria de la fitxa
    Adriana Geladó Prat

    Masia aïllada i enrunada completament coberta per l'abundant vegetació que caracteritza la zona. Ha perdut tota la coberta i bona part del perímetre arquitectònic que definia la seva planta. Tot i això, els murs perimetrals conserven bona part del seu alçat i també es conserven trams dels murs que definien la seva distribució interior. Els forjats del pis superior estan enderrocats, tot i que es conserven els forats que els subjectaven als murs. S'observen les restes de l'antic forn, amb la boca i la fogaina emmarcades amb carreus de pedra, una pica rectangular i diversos carreus que bastien els brancals d'alguna de les obertures. També es conserva una petita obertura rectangular a mode d'espitllera. En general, la construcció estava bastida amb pedra irregular de diverses mides, disposada de forma irregular. Algun dels paraments que resten dempeus conserva el revestiment arrebossat original.

    L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

    La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom "Martra" dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia està enrunada des de principis dels anys 50 del segle XX. Donat el seu mal estat de conservació, els propietaris van decidir treure la teulada i els emmarcaments de les obertures per evitar que algú hi anés a viure.

    ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.60/140. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit]. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.