Can Pau de la Rosa Dosrius

Maresme
Veïnat de Rupit, 6 - Zona de Canyamars
Pel camí del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, entre Can Cot i les ruïnes de Can Matra
270m

Coordenades:

41.61083
2.47267
456063
4606703
08075-130
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Contemporani
Popular
XVIII-XIX
Bo
Inexistent
Fàcil
Altres
Privada
Ref. Cad.: 000713800DG50F
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada i reformada de planta rectangular, amb la coberta de teula àrab de dues vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa i pis. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra. Al costat hi ha una petita finestra emmarcada amb quatre carreus. Del pis, destaquen les finestres centrals, d'obertura rectangular amb els brancals bastits amb carreus de pedra, les llindes planes i els ampits motllurats. A la part superior de la façana hi ha un rellotge de sol datat l'any 1830. La resta d'obertures de l'edifici són rectangulars i han estat reformades. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats. Adossat a la façana de llevant hi ha un porxo de nova planta amb teulada d'un sol vessant sobre una solera de llates i bigues de fusta. Es sosté amb pilars arrebossats. La masia està construïda damunt d'una terrassa delimitada amb un mur de pedra.

L'element està inclòs dins dels límits del Parc del Montnegre i el Corredor.

La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Segons les fonts orals, la masia de can Pau de la Rosa, juntament amb la masia de cal Ranco, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona i, posteriorment, foren venudes. L'any 1981 es va demanar una llicència d'obres per desviar el camí de Rupit, que passava tocant a la casa. A la masia hi van haver masovers fins als anys 80. Pel que fa a les reformes, sabem que la teulada es va fer nova a finals dels anys 60 o principis del 70 del segle XX. A principis dels 90 es van modificar els interiors, es van obrir noves obertures a la façana nord i se'n van reformar d'altres. A l'altra banda de la riera, en un lloc una mica elevat, hi havia una sínia per treure l'aigua d'un pou. En l'actualitat està destinada a casa de turisme rural.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.61/141. DIPUTACIÓ DE BARCELONA (1989). Pla Especial del Montnegre i el Corredor (Serralada de Marina). Aprovació definitiva 20-07-1989. [Inèdit].