Cal Ranco Dosrius

Maresme
Veïnat de Rupit, 8 - Zona de Canyamars
Pel camí del nucli de Canyamars a la creu de Rupit, al costat de la masia de Can Rius
297m

Coordenades:

41.61157
2.46625
455528
4606788
08075-131
Patrimoni immoble
Edifici
Modern
Popular
XVIII
Bo
Inexistent
Fàcil
Residencial
Privada
Ref. Cad.: 000113300DG50F
Adriana Geladó Prat

Masia aïllada i reformada de planta rectangular, envoltada d'un zona enjardinada. Presenta la coberta de teula àrab de dues aigües, amb un cos alçat central amb teulada de dos vessants i el carener perpendicular a la façana principal. Consta de planta baixa, pis i golfes. La façana principal, orientada a migdia, presenta un portal d'accés rectangular emmarcat amb carreus de pedra i amb la llinda de fusta. Està protegit per un petit voladís de teula àrab sobre estructura de fusta, adossat al parament. Damunt de la llinda hi ha un carreu de pedra encastat al parament amb la data 1726 gravada. La resta d'obertures es corresponen amb finestres rectangulars, amb els brancals i els ampits bastits amb carreus de pedra i les llindes de fusta. La finestra de les golfes té la part central dels brancals bastida amb maons. A la façana de llevant també hi ha una finestra amb la mateixa tipologia que en els casos anteriors. La construcció presenta els paraments arrebossats i pintats, amb ràfecs de teula àrab als vessants laterals i a la façana de llevant. Davant de la façana principal hi ha un enrajolat bastit amb cairons a mode d'era.

La primera referència documental directa de la masia la trobem en un plànol cadastral dels termes de Dosrius i Canyamars elaborat l'any 1853. Posteriorment, segons una relació de les cases que existien a Dosrius consultada a finals del segle XIX pel rector Gaietà Viaplana, l'any 1897 consta el nom "Ranco" dins del veïnat de Canyamars. Segons les fonts orals, la masia de cal Ranco, juntament amb la masia de can Pau de la Rosa, havia format part de les propietats de la masia de can Rius, situada al mateix veïnat, durant el segle XIX i fins a mitjans del segle XX. Des de finals dels anys 50 o principis dels 60 fins a l'any 1973, les tres finques passaren a ser propietat del Bisbat de Barcelona. Aquest any el Bisbat es va vendre les masies de can Rius i can Pau de la Rosa i en va segregar una finca d'una hectàrea que incloïa la masia de cal Ranco. Aquesta fou donada a la persona que havia estat cuidant d'aquestes propietats durant el temps que varen pertànyer del Bisbat. Pel que sembla, a la masia hi van haver masovers fins l'any 1973. En aquest moment va haver de ser reformada i rehabilitada de manera integral, tot i que respectant la seva tipologia arquitectònica. Amb el pas del temps es van anar fent altres intervencions a la finca com la construcció d'un garatge (1993) i d'una bassa per regar que fou reconvertida en piscina (2002). En l'actualitat, la masia està destinada a habitatge de segona residència.

ALSINA, N.; CALONGE, R.; CUSPINERA, L.; JUBANY, M.A.; LACUESTA, R. (2005). Inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Dosrius. [Barcelona: Diputació de Barcelona, Ajuntament de Dosrius], Núm. Ref.: I.RR.62/142. RAMIS NIETO, Josep. "Cases a Dosrius (1632-1897)". A Dosrius. Una visita al passat. 1 de novembre de 2017. Bloc. Accés el 27 de setembre de 2017.