Can Regent Montgat

Maresme
C. de l'Onze de setembre, s/n

Coordenades:

41.47424
2.2801
439891
4591654
08126-14
Patrimoni immoble
Edifici
Contemporani
Popular
XX
Bo
Inexistent
IPA 8744
Fàcil
Residencial
Privada
Diversos propietaris
Marta Lloret Blackburn

Masia aïllada de planta quadrangular que ha perdut el seu caràcter rural a causa d'una reforma moderna. La finca on es troba està delimitada per un mur que intercala parets amb capcers triangulars i pinya ceràmica superior, i baranes metàl·liques. En un extrem hi trobem la capella i la bassa. La casa consta de planta baixa, dos pisos i golfes, i té la planta de tipus basilical. Ha estat dividida en diverses vivendes independents. Al centre de la façana principal s'hi ha adossat un cos a mode de tribuna, amb tres nivells d'alçat sostinguts per pilars a la planta baixa. A sota encara hi és visible el portal original, d'arc de mig punt adovellat. La resta d'obertures són de factura moderna. L'acabat exterior és arrebossat i pintat de color cru, excepte el sòcol, que és de llosa.

La finca s'ha parcel·lat i edificat amb diverses cases, formant tot el conjunt una comunitat de veïns.

La masia de Can Regent que coneixem respon a una reforma de la segona meitat del segle XX, si bé el seu origen el podríem trobar entre l'època moderna i contemporània. Les seves notables dimensions són el reflex de la prosperitat ecònomica amb què fou construïda. Segons un testimoni gràfic de la primeria del segle XX, és visible la coberta original amb la seva planta basilical, així com el gran nombre d'obertures de pedra carejada del frontis. De tot això avui només en queda el portal. Antigament també va ser coneguda com a Can Carreres, i la capella es coneix com a Sant Joaquim o Mare de Déu de les Neus.

CATALUNYA. GENERALITAT. DEPARTAMENT DE CULTURA. IPA: Inventari del Patrimoni Cultural Immoble de Catalunya. Montgat (Maresme). 2007. GAVÍN, J.M., Inventari d'Esglésies del Maresme. Barcelona: Arxiu Gavín, 1991. MONTGAT. AJUNTAMENT. Imatges per a la memòria [àlbum]. Montgat: Ajuntament de Montgat, 2001.