Can Pau Roig
Premià de Mar

    Maresme
    Carrer Enric Prat de la Riba, 57

    Coordenades:

    41.48947
    2.35769
    446382
    4593294
    Número de fitxa
    08172 - 154
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1846
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Text refós 2010
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    6535702DF4963N0001IM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa de cós, de planta rectangular, que consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb barana de ferro i persiana de llibret de fusta a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. A la planta pis, amb dos obertures amb llinda i persianes enrotllables. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, només amb un recreixement en els marcs de les finestres de la planta pis i un sòcol de pedra posat modernament. El coronament per damunt una cornisa, hi ha tres matxons d'obra amb una barana d'obra amb calats.

    En aquesta casa va néixer Pau Roig i Cisa (1878-1955) que era pintor i gravador. Per aquest motiu, l'Ajuntament de Premià de Mar va col·locar una placa de ceràmica commemorativa, el 21 de maig de 2006.

    Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.

    AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de recerca de 2n de Batxillerat. IES Serra de Marina. Tutors: Vicenç Gascó i Dolores Ortiz. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30.