Cal Pardal; Cal Garró
Premià de Mar

    Maresme
    Carrer Enric Prat de la Riba, 59

    Coordenades:

    41.4895
    2.35777
    446389
    4593298
    Número de fitxa
    08172 - 153
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Popular
    Segle
    XIX
    Any
    1803
    Estat de conservació
    Bo
    Protecció
    Legal
    Inexistent
    Pla d'Ordenació Urbanística Municipal. Text refós 2010
    Accés
    Fàcil
    Residencial
    Titularitat
    Privada
    6535701DF4963N0001XM
    Autoria de la fitxa
    Jordi Montlló Bolart

    Casa de cós i mig, de planta rectangular que fa cantonada amb el carrer Mn. Josep Paradera per la façana de llevant i comparteix mitgera per la façana de ponent amb la casa del costat. Consta de planta baixa i pis i té un pati amb un safareig i font a la part septentrional. La coberta és de teules àrabs a dues aigües amb el carener paral·lel a la façana principal. La façana principal, orientada a migdia, es genera a partir d'una disposició simètrica mitjançant dos eixos de verticalitat, que es defineixen a la planta baixa per una porta d'accés més gran del que és costum i una finestra amb reixa a l'eix esquerre. La porta conserva l'emmarcament en pedra treballada. Les obertures de la planta pis no són les originals. Damunt la porta es pot llegir en unes rajoles "cal Pardal / Any 1803". Al costat hi ha un rellotge de sol fet amb el mateix tipus de rajoles. El parament de la façana és un estucat llis sense cap mena d'ornamentació addicional, coronat amb una cornisa subjectada amb permòdols.

    Quan es va construir la casa, els propietaris eren de Premià de Dalt que és d'on ve el sobrenom de Cal Pardal, però no es coneix l'origen d'aquest.

    Les cases de cós són l'element arquitectònic i urbanístic més singular i característic de Premià de Mar; configura el caràcter i idiosincràsia paisatgística i urbana del municipi, a partir del qual, cap enfora, es configura tota la trama urbanística; i cap endins, es configura el caràcter i el microcosmos de la quotidianitat premianenca. El nom de cós ve del llatí cursum, que vol dir peça de terra estreta i allargada que serveix per edificar-hi una casa. Per tant, la casa de cós és aquella casa construïda en un cós. La dimensió característica del cós és l'amplada, fixada durant els segles XV i XVI en funció de la llargada de les bigues de fusta per a obtenir una correcta resistència en l'edificació de masies i cases urbanes. Mentre les masies, majoritàriament seran de tres cóssos, les cases en tindran un. La casa de cós és l'habitatge unifamiliar propi de molts pobles del Maresme. A Mataró s'ha estudiat amb detall (Salicrú: 1989) i d'aquest treball se'n poden extrapolar dades pel cas que ens ocupa de Premià de Mar. Aquesta tipologia es configura a inicis del segle XVII, es consolida durant el segle XVIII i, perdura, amb canvis fins la primera dècada del segle XX.

    AGUADÉ i BENET, Abdon i CODINAS i GARCIA, Josep (1992). La casa de cos de Premià de Mar. Inèdit. Arxiu Museu de l'Estampació de Premià de Mar. GODÀS PÉREZ, Eulàlia (2008). Els renoms de Premià de Mar. Treball de 2n de batxillerat. IES Serra de Marina. Premià de Mar. Inèdit. MONTLLÓ BOLART, Jordi (1999). Cronos contra la memòria. Les andrones, un element de la nostra identitat cultural oblidat per la societat; dins Zerovuittresquaranta, núm. 108, novembre de 1999. Vilassar de Mar, pàgs.. 11 i 12. SALICRÚ i PUIG, Manuel (1989). La casa de cós de Mataró, dins de Fulls del Museu Arxiu de Santa Maria, núm. 35. Mataró, pàgs.. 10- 30. TRAÏD GALLEGO, Xavier (1999). Premià de Mar ...viu la mar de coses. Ed. El Clavell i Ajuntament de Premià de Mar. Premià de Mar.