Can Pasqual
Callús

    Bages
    Camí de Viladelleva, 14. Callús
    Emplaçament
    Situada al marge oriental del camí cap a Viladelleva.

    Coordenades:

    41.81463
    1.80259
    400545
    4629888
    Número de fitxa
    08038-44
    Patrimoni immoble
    Tipologia
    Edifici
    Contemporani
    Segle
    XIX
    Estat de conservació
    Regular
    La façana exterior estroba deteriorada amb els arrebossats que cauen. Però no amenaça d'enderrocar-se
    Protecció
    Inexistent
    Accés
    Fàcil
    Sense ús
    Titularitat
    Privada
    002100100DG03A
    Autor de la fitxa
    Joan Casas Blasi

    La casa és de planta quadrada, de tres pisos i amb parament de pedra i coberta de teula a dues vessants, la porta principal presenta un acabat de maons. La façana principal orientada al sud disposa d'una finestra de petites dimensions a la part baixa, dues al pis del mig, i dues més al pis superior, una d'elles però semicircular i acabada amb arc de maons. A l'era hi ha una petit repisa o banc de pedra. Aquesta masia comparteix un patí interior amb cal Grisó situat més a migdia. Al davant del a casa s'hi troben un conjunt de tines dins de les seves respectives cobertes d'obra. Al seu entorn, seguin un petit camí a migdia del torrent que passa per la casa, es pot observar la presència d'un gran dipòsit d'aigua, que antigament hauria estat cobert amb volta de pedra, però que ha desaparegut. Aquest dipòsit serviria per recollir les aigües utilitzades per regar els cultius. Encara es poden observar els aterrassaments al marge sud del torrent.

    Les primeres referències daten del segle XIX, quan el propietari Francesc Esquius es casà amb Josepa Arnau Carbonell el 1889, el 1915 van tenir un plet amb els amos de Can Ferrer el qual el va guanyar i es quedà amb la propietat, convertint-se una masoveria del mas. La casa fou ocupada per diversos masovers més, primer Francesc Santasusana, posteriorment José Bautista que en marxà al acabar la guerra, el 1942 Ramon Dargerich fins el 1972 i finalment anti Planas, ara però resta deshabitada.

    -SALA, Lluís. "Cal Pasqual". El Poble. Núm. 35. 2001.