Ubicació
Coordenades:
Classificació
El jaciment arqueològic, un cop excavat i documentat, va ser destruït.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 41.
Descripció
Masia de dimensions mitjanes que ha conservat força bé la seva tipologia tradicional. És una construcció bàsicament dels segles XVI-XVIII, tot i que el seu origen és medieval. És de planta rectangular, i consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a doble vessant. Està situada en un entorn on es mantenen els conreus de secà.
La façana principal presenta una distribució no del tot simètrica en base a tres crugies, que es corresponen amb tres eixos principals d'obertures, amb la part de la dreta més llarga. Al centre hi ha el portal, de punt rodó i adovellat, amb altres obertures. Una a l'esquerra i dues a la dreta. Al primer pis hi trobem tres finestres, emmarcades amb llindes i brancals de pedra escairada, i una amb l'ampit motllurat. Totes les finestres de la façana estan actualment tapiades. Els murs són fets de pedra i tàpia, tot i que també s'han localitzat paraments fets en opus spicatum i opus signinum. El ràfec és de ceràmica de diverses filades. El carener està desplaçat, segurament per l'ampliació de la masia per la banda dreta.
A l'interior de la masia es conserva una cuina amb fumeral i faldar central, amb un forn de pedra. Al primer pis hi trobem la sala, envoltada per les diverses habitacions, una d'elles del tipus alcova. Les bigues d'aquest darrer espai estan decorades amb motius geomètrics i florals.
Intervencions arqueològiques practicades:
Del 19 de setembre al 31 desembre de 2011. Direcció: Jordi Barriuso. Intervenció preventiva, control i excavació.
31 de desembre de 2011. Direcció: Jordi Barriuso. Eliminació.
Del 4 al 5 de gener de 2012. Direcció: Jordi Barriuso. Intervenció preventiva, control i eliminació.
Història
Aquesta masia ja està documentada en el fogatge de 1553. Les excavacions arqueològiques que s'hi han portat a terme han demostrat que sota l'actual masia ja existia un primer habitatge, dels segles XIII-XV, i que la construcció de l'actual masia és obra bàsicament dels segles XVI i XVIII. L'excavació va permetre establir les següents fases:
La primera fase és d’època baixmedieval, entre els segles XIII i XV. D'aquesta fase es van documentar tres sitges que evidenciaven un assentament situat sota la masia. Es tractaria d’un primer habitatge anterior. El material recuperat van ser alguns fragments de plat en blanc estannífer i fragments de ceràmica de cuina.
La segona fase és d'època moderna, entre els segles XVI i XVIII. Es tractaria del moment constructiu de la masia. S'hi poden diferenciar tres cossos situats de manera paral·lela i amb una nau posterior amb funcions de celler. També es va documentar una sitja i un mur que es podrien datar en aquest moment. D'aquesta fase es va recuperar material abundant, que consistí en ceràmica de taula decorada amb reflex metàl·lic (plats, escudelles, bols, etc) i ceràmica de cuina vidriada de color verd i marró. També es van identificar dipòsits i una estructura relacionada amb el conreu de la vinya, entre els segles XVII i XVIII. D'aquesta fase també es van recuperar sis monedes.
La tercera fase és d'època contemporània, corresponent als segles XIX i XX. Es van trobar cups, dipòsits i altres estructures que havien estat amortitzades. Es va documentar un canvi d’ús en dues estances, amb noves funcions domèstiques, com ara una fossa sèptica.
Ja a principis del segle XX, la finca tenia gairebé dues-centes quarteres de terra. L'any 1908 estava sense treballar, i l'arribada d'uns nous masovers aquell any va permetre que s'hi continués l'explotació. L'any 2003, arran d'unes pluges a la tardor, la tàpia de la façana de llevant va resultar afectada.
Els anys 2011 i 2012 es van portar a terme intervencions arqueològiques preventives al subsòl de la masia, sota la direcció de Jordi Barriuso.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arqueològic de Catalunya.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
BARRIUSO, J; ROIG, J (2012). Memòria de la intervenció arqueològica a la masia de Can Marcet (Sant Cugat del Vallès, Vallès Occidental). Memòria número 10699.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p. 14-15.
