Can Canyameres
Sant Cugat del Vallès
Ubicació
Coordenades:
Classificació
Revisió del Pla Especial de Protecció de Patrimoni Arquitectònic 2008. Fitxa B-69.
Carta arqueològica de Sant Cugat del Vallès número 86.
Descripció
Masia tradicional que compta amb l'ampliació d'un cos modernista, a l'esquerra, i amb un altre cos a la dreta de la façana, aquest últim d'un moment indeterminat. El cos antic de la masia consta de planta baixa, pis i golfes, amb teulada a dues vessants.
La façana principal de la masia presenta una distribució d'obertures simètrica en base a tres eixos d'obertures. Al centre hi ha el portal d'entrada, amb arc de punt rodó dovellat. A cada costat té una finestra. Al primer pis hi ha tres finestres més. Aquestes obertures, molt regulars i emmarcades amb maó, deuen ser fruit d'alguna reforma del segle XIX o començament del XX. A les golfes només hi ha una finestra minúscula. El parament de la façana és de pedra sense escairar i conté també parts de maó, lligats amb morter, mentre que els angles són amb carreus de pedra. El ràfec és senzill. Davant la masia hi ha un pou.
L'ampliació modernista, de tendència historicista, recrea una torre medieval. Consta de planta baixa i pis, amb finestres i una porta a la planta baixa i balcons al primer pis de la façana principal. A la part superior hi ha dos òculs de ventilació del sostremort. Les obertures estan emmarcades amb una faixa engaltada a partir de la línia d'imposta i presenten decoració amb rajoles de ceràmica als extrems superiors i al centre. La part superior de l'edifici presenta merlets. Al damunt de la torre hi ha un terrat.
El cos afegit a la dreta és també de planta baixa i pis. Presenta un portal a la planta baixa i una obertura al primer pis. La teulada, d'una vessant, és la continuació de la teulada de la masia.
Història
La masia de Can Canyameres està documentada al segle XVI, si bé el seu origen podria ser anterior. A principis del segle XX va ser ampliada amb un volum d'estil modernista. Durant el segle XX hi havia vaques, i la llet que es produïa era venuda a Sant Cugat.
El topònim podria estar relacionat amb el cultiu del cànem, encara que no això està documentat.
Bibliografia
Ajuntament de Sant Cugat del Vallès. Catàleg de Sant Cugat. Revisió del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic. 2008.
Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.
AGUELO, Jordi; MIQUEL, Domènec; RODRÍGUEZ, Alba. Carta Arqueològica de Sant Cugat del Vallès (1998). Ajuntament de Sant Cugat del Vallès.
FOJ ALVIRA, Gemma; TORTOSA SAPERAS, Joan (1991). Masies i ermites de Sant Cugat del Vallès. Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, p.24-25.
GRAU, Tomàs; GALCERAN, Octavi (1990). Masies de Sant Cugat. P & E Comunicació i Premsa Local de Sant Cugat.
NICOLÁS, Carme (1999). “Vetllar pel passat, garantir el futur”. Diari de Sant Cugat, 30 de juliol de 1999, p. 3-5.
