A la masia de Can Marcet es va detectar la presència d'opus signinum reaprofitada en una de les parets i, a l'entorn, en els camps propers, apareixia en superfície material d'època romana i prop de l'era es va trobar terra sigil·lada. Aquest fet va plantejar la possible existència d'un habitatge d'època romana en un entorn proper, en uns 200 metres al nord. Segons sembla, en els camps situats sobre l'era de la masia s'apreciaven materials romans. L'opus signinum és una tècnica constructiva vinculada al segle X i, per aquest motiu, hom creu que podria existir un jaciment d'època medieval.
La finca de Can Marcet va ser dividida en tres zones, excavades l'any 2008. Amb motiu d'unes obres, es van prospectar el terreny i es van localitzar cent deu estructures, de les quals, tres eren sitges amb ceràmica feta a mà amb decoracions plàstiques amb cordons llisos i llengüetes; un assentament d'època romana, entre els segles I i VI dC. Hi havia seixanta-vuit sitges i sis forns, diverses estructures grans de planta irregular que podrien ser retalls i estructures complexes, que hom creu que podrien ser fons de cabanes. També, hi havia vint-i-dues fosses-cubeta, un fons de dolia encaixat en un retall i una rasa de canalització.
L'excavació realitzada a finals del 2011 va datar tres fases d'habitabilitat. La primera, d'època baixmedieval (segles XIII - XV) amb tres sitges i un mur. La segona fase seria d'època moderna (segles XVI i XVIII) amb una sitja, un mur, un enterrament d'un infant sota el paviment de l'antic celler. La fase tercera, d'època contemporània (segles XIX - XX) van aparèixer cups, dipòsits, entre altres, amortitzats en aquest període, i una fossa sèptica.
